És important prendre consciència del paper fonamental que està tenint la família dins de les llars durant el confinament i desconfinament causat per la Covid-19.
Una gran prova de foc d’adaptació que les famílies aconseguim de la manera que podem, oi? Si ens haguessin dit, abans que tot això passés, que passaríem més de 60 dies a casa, sortint el mínim requerit, no pensaríem que podríem adaptar-nos com ho estem fent.
Ara, més que mai, les famílies han pogut comprovar la importància de la seva presència i implicació envers els fills. Sempre present el valor de la cura avui, pels que seran els adults del futur.
Ara, els nens i nenes no poden compartir ni tocar-se amb altra canalla físicament, sí que poden compartir virtualment mirant-se, parlant-se, escoltant-se. Curiós com iniciatives de llars d’infants, conviden a les famílies a què els petitons puguin veure’s amb els companys per pantalla ni que sigui una estona a la setmana.
És important atendre les nostres necessitats com adults i, tan important és això, com atendre les necessitats dels petits i no tan petits.
Si ens centrem en el tema de tocar-nos, el missatge que sentim diàriament és no tocar res o tocar el mínim, quan sortim al carrer… anem amb guants i mantenim distàncies de seguretats amb els altres i tot això podria condicionar comportaments en el futur.
És important atendre el sentit del tacte ja que és un sentit humà important en el dia a dia. Abans de la Covid-19, fora de casa ens abraçàvem, ens donàvem la mà, ens donàvem petons, jugàvem amb altres, ens xocàvem la mà, ens agafàvem als altres mentre parlàvem… tot això, ara no és possible fer-ho.
Dins de les llars, amb els nostres, si tots estan bé: parella, filles, fills, família… podem seguir desenvolupant aquest sentit, així que no deixem de fer-ho…!
Els nostres fills ho agrairan; donem-los petons, abraçades, massatges abans de dormir per relaxar-los. Sentir-nos a prop dins de casa, mentre a fora de casa no puguem fer-ho, encara!
Que fora no ho fem, no vol dir que descartem fer-ho dins de casa. No oblidem mai la nostra essència humana; a través d’una carícia podem calmar i aportar tranquil·litat i benestar tot i la situació canviant que ara estem vivint. En aquesta atenció desenvolupem la nostra expressió i estima envers els altres.
