Xesco Gomar, funcionari eventual de la Junta d’Andalusia, que fou l’aposta dels joves cadells socialistes en el darrer congrés mataroní del PSC presentant-se com l’autèntic “federador de sensibilitats”, porta al camí de l’ensulsiada si es manté la divisió dins de l’agrupació local i sobretot en el grup de regidors.
La diferència interna rau en l’estratègia que uns i altres tenen sobre el que s’ha de fer a l’Ajuntament i com resoldre els dubtes que genera la continuïtat de Joan Antoni Baron com a cap de files municipal. L’Esteve Terrades, membre de l’executiva nacional i actual president local, intenta posar pau per evitar nous fracassos, una vegada han sortit a la llum l’estat de les finances locals, responsabilitat directa de l’antiga Santíssima Trinitat de Baron, Bassas i López. No sembla que ho tinguin fàcil el totum revolutum que formen històrics, laics i joves “blackberris” per accelerar el canvi.
El PSC es troba en plena decadència i l’agrupació mataronina no n’és l’excepció. Sense lideratge municipal i amb molts dubtes sobre el futur i una política d’aliances inexistent, que s’agreuja amb silencis i gesticulacions sense sentit, el crèdit electoral que tenien anirà minvant en una ciutat que reclama que hi posin el coll per a sortir d’una crisi extremadament complicada i greu. El PSC a Mataró, necessita deixar-se d’embolics i tornar a la realitat, que els agradi o no, els empeny a la negociació i a l’acord encara que sigui des de l’oposició. Si no ho fan, el més segur –com s’extreu paradoxalment de l’experiència de CiU–, no se’n sortiran en anys.
