Arriba l’estiu. I a molts municipis del Maresme broten festivals de tot tipus. En destaquen casos exemplars, com el Poesia i més, nascut el 2006 i que des de Caldes d’Estrac arriba a Dosrius, Sant Vicenç de Montalt, Alella o Sant Pol de Mar. És una proposta arriscada, plena de propostes locals i de molta qualitat. I impulsat per una Fundació Palau ambiciosa i descentralitzada. Però tots els festivals maresmencs tenen aquesta mirada no lucrativa, dialogal i arriscada? Trobem festivals organitzats per grans promotores, amb la connivència dels consistoris. Amb desenes de milers d’assistents i grans noms al cartell. Però les programacions d’aquests esdeveniments tenen en compte els creadors locals? Pensen en la llengua catalana o una presència equitativa de dones dalt de l’escenari? Treballen amb paràmetres econòmics socials i solidaris, que promoguin unes relacions socioeconòmiques més justes i equilibrades i amb retorns als municipis que els acullen? Per desgràcia, la resposta sovint és que no.
Pels festivals independents que busquen desenvolupar-se de forma sostenible i menys comercial, el panorama no hi ajuda. Segons l’Observatori de la Cultura del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el govern va destinar menys d’11 euros per habitant a subvencions culturals el 2023. Si ens comparem amb altres comarques, els números canten. Al Vallès Oriental gairebé 14 euros per habitant. Al Bages, 24 euros per habitant. A Osona, 29 euros per habitant, gairebé el triple! Tenim un problema greu de finançament. La nostra comarca està infradotada a nivell de subvenció autonòmica. I també de repartiment. En una recent investigació del diari digital Crític, s’informava que pràcticament la meitat de les ajudes públiques entre el 2014 i el 2023 s’havien concentrat en cinc grans promotores, entre elles The Project o Promo Arts Music. Ras i curt, les subvencions públiques són escasses i estan molt mal repartides.
Volem festivals d’estiu que sembrin, que siguin propers, plurals i que generin nous imaginaris més enllà de les lògiques més comercials. Que facin arrels. Volem festivals que connectin, que multipliquin, que permetin conciliar la vida amb els veïns i veïnes? És un debat pendent i necessari: quin model de mapa de festivals culturals volem a l’estiu a la nostra comarca?
