Forat negre: Darrer estadi de la vida d’un estel de gran massa (enciclopèdia.cat)
Fa mesos que us vull parlar del cargol. La bestiola s’ho mereix. Però, no hi ha manera. M’estic tornant monotemàtic i el cargol haurà de seguir esperant. El procés em té abduït. D’acord, podria haver fet servir “segrestat”, però tot plegat sembla més una història de ciència-ficció. Un forat negre al que ens veiem abocats.
Els alienígenes intenten aniquilar el nostre Parlament, però sortosament les forces del bé resisteixen. Vénen de mons diversos, però s’han unit per conquerir-nos, potser per això s’anomenen unionistes. Per poc que us fixeu, hi veureu de seguida els trets característics que els diferencien. La imponent alçada desmanegada, la bella disfressa que embolcalla la serp de bífida llengua, la manera de moure’s d’un costat a l’altre amb estudiades passes de ball…
S’apoderen de les ments més fràgils amb mil i una argúcies. Aquesta és la seva arma més perillosa, tot i que quan no se’n surten, no dubten a fer servir la força fent venir als senyors de la guerra a bord de camuflades naus.
De tant en tant aconsegueixen fer desaparèixer gent amagant-los en fosques cel·les ubicades en inhòspits territoris. Semblen molt valents, tot i que tan sols ho són en aparença. La fatxenderia els ve de saber-se protegits pels guardians interestel·lars, però són conscients que qualsevol dia els deixaran de fer costat. No poden estar permanentment subornant-los. De fet, el que més temen, el que realment els hi fa pànic, és que aconseguim fer retornar al nostre líder que ara erra perdut per la galàxia.
Quan les comunicacions us facin arribar aquest missatge a les vostres cases, quan tingueu les lletres que el componen a la mà en forma de paper, o bé estigueu guaitant-les per una qualsevol pantalla, potser ell ja serà entre nosaltres. O potser encara estarà lluitant per aconseguir-ho, intentant assolir el suport d’algun dels guardians.
El temps que passi entre ara que us l’estic enviant i el rebeu, ens ho dirà. El que sí que puc vaticinar, és que pocs dies abans de rebre’l, hi haurà hagut una nova batalla al Parlament.
Ah, m’oblidava… El mes vinent, peti qui peti i guanyi qui guanyi —es diu així, oi?— parlaré del cargol.
