El director australià George Miller va crear, cap a la dècada dels 80, la nissaga Mad Max. Una sèrie de films distòpics i ultraviolents que presentava una humanitat en perill per la manca d’aigua i benzina (una home visionari com cap altre). Miller també va ser el descobridor de Mel Gibson, el protagonista de tots els films de la sèrie, que es va fer famós a tot el món.
Fa 9 anys, quan semblava que el boig Max ja havia dit tot, cinematogràficament parlant, i el seu director entrava a una edat en la què moltes productores i asseguradores no arrisquen a fer pel·lícules (tal com sí li va passar al genial Billy Wilder), va arribar un nou lliurament. Mad Max Fury Road va suposar la demostració que Miller era capaç de realitzar un excel·lent film d’acció que va deixar bocabadat al món sencer. Amb una un èpica escena d’inici que ha fet història, Fury Road es va caracteritzar per aportar un personatge femení molt potent, Imperator Furiosa, a qui donava vida una renovada Charlize Theron i que eliminava del mapa l’antic Mad Max.
Es va a començar a parlar d’una versió feminista de la història, però com demostra la segona part que s’acaba d’estrenar, el món apocalíptic de Miller continua essent masculí, malgrat Furiosa.
Furiosa es situa temporalment en els anys anteriors als fets que tenen lloc a Mad Max: Fury Road. El seu objectiu és explicar-nos la gènesi del personatge de Furiosa que, en aquesta ocasió, ja no interpreta Charlize Theron sinó Anya Taylor-Joy (Gambito de Dama, Dune 2 o Emma). El film compta, novament, amb excel·lents escenes de persecució sobre rodes, les millors que veureu aquest any al cinema (quasi segur). Lluites desèrtiques entre enormes tràilers contra motos, cotxes tunejats i ales delta, una bogeria planificada al mil·límetre de llum, foc i destrucció, que no falla mai. Paral·lelament assistim a escenes que mostren la infància i joventut de furiosa, de com va forjant l’odi cap al Dr. Dementus, el patètic líder al que dona vida Chris Hemsworth en un intent de reciclar els tics que ja va desenvolupar amb Thor.
La lluita de Furiosa no és una lluita feminista, sinó una lluita per la supervivència en un món d’homes (quelcom que podria compartir amb les jugadores de futbol actuals). Usa les armes dels homes i el seu objectiu és la destrucció, de cap manera suposa una alternativa a aquesta realitat. És per això que per a aquest crític, Furiosa no és un personatge feminista, però sí un potent personatge femení, inserit en una cinta d’acció espectacular, que no aporta cap solució alternativa a la crisi de l’aigua que estem vivint.
