Aquest 22 de febrer ha fet nou mesos de la constitució del nou Ajuntament de la ciutat. I transcorregut aquest temps resulta alarmant certificar com el conjunt de les forces polítiques presents al consistori no ha articulat cap resposta a la petició efectuada clarament per gairebé 4.700 mataronins que van votar Plataforma per Catalunya nou mesos enrere. És obvi que aquesta gran massa de ciutadans el que va fer és això, reclamar a la classe política una resposta als seus neguits més que no pas afirmar les seves afinitats ideològiques: protestar mitjançant el seu vot. La formació liderada per Mònica Lora va recollir un gran malestar que, en situacions com les que vivim, acostuma a derivar en comportaments de clara intolerància. I en contraposició a això, els partits representats a l’Ajuntament segueixen sense emetre cap resposta política: no han estat capaços d’articular cap alternativa. Parlo de tots sense excepcions: carregar ara els neulers de la qüestió al govern de CiU seria fer demagògia.
En aquests nou mesos no s’ha signat la revisió del Pacte per la Nova Ciutadania ni s’ha pres cap mesura innovada o complementària. Aquesta inacció, aquesta falta de capacitat de respondre a les demandes de la ciutadania, és el que pot resultar letal per la idea mateixa de la política; de la democràcia en si. Perquè el problema no és l’entrada de Plataforma per Catalunya a l’Ajuntament, per molt que així ho puguin pensar algunes ments benpensants de la nostra ciutat. La irrupció de PxC expressa un malestar molt profund entre la població, un malestar que els qui ens representen han de conèixer, digerir, metabolitzar i finalment respondre. El problema real, per tant, és que aquests no actuïn, no responguin, no prenguin la iniciativa política. Que és el que està passant. Constatat això, resulta obvi que amb tota probabilitat els resultats obtinguts el 22 de maig per Plataforma per Catalunya es repetirien, avui tal qual.
Polítics de la ciutat, sigueu valents. No amagueu el cap sota l’ala. Aquests 4.700 mataronins esperen que doneu resposta, de la forma que sigui, als seus neguits. La pilota és a la vostra teulada. És hora d’actuar. D’aquí a tres anys els ciutadans dictarem de nou sentència. Exigirem responsabilitats. I serem molt rigorosos.
