Els recents moviments socials viscuts a Egipte han posat en evidència la importància de la generació Facebook, la que realment ha impulsat la moguda ciutadana, imprescindible per convertir en una realitat els futurs canvis democràtics. Han estat 18 dies de mobilització als carrers, per part d’una ciutadania socialment compromesa, que no li ha fet por enfrontar-se al poder polític constituït.
En aquests moments a Catalunya ens trobem en una situació totalment intolerable, la d’haver de pidolar a Espanya uns diners que ens pertanyen, ens han estat espoliats i ens són necessaris per a la nostra supervivència quotidiana. Tot això ens passa, perquè a Espanya tenen plena consciència de la poca valentia del poble català, per defensar els seus interessos perduts fa 300 anys. En cap moment s’ha realitzat l’esforç col·lectiu de manifestar-se durant 18 dies als carrers, mobilitzats per la generació del Facebook, per obligar als nostres polítics a declarar de forma unilateral la independència de Catalunya. Si ara que estem immersos en una greu crisi, no som capaços de donar la cara, menys ho farem quan les coses vagin millor.
En uns moments en els quals tenim les infraestructures polítiques necessàries per consumar el nostre autogovern, només ens fa falta la mobilització de la societat civil, imprescindible per obligar la nostra classe política a donar els passos necessaris per crear el nou estat europeu de Catalunya. La història ens hauria de servir per constatar que les darreres ruptures socials, com la de la transició als anys 70 i la de la II República als anys 30, van estar impulsades per importants mogudes ciutadanes. La classe política, mai per si mateixa, ha canviat la història, sempre ho ha fet sota la imprescindible pressió ciutadana. Les condicions per declarar la independència són semblants a l’atreviment d’una persona que tot just sap nedar, però que no li fa por tirar-se a la piscina, mig obligada per una petita empenta, que en el cas de Catalunya li està donant una Espanya “grande y libre que habla castellano” centralitzada i autoritària, que menysprea Catalunya.
