Tot el veïnat unit per aplaudir des dels seus balcons fa pensar en relacions idíl·liques entre els veïns d’un edifici residencial durant el confinament. Però no sempre és així. Hi ha nens que fan soroll en el pis de dalt, el de la porta contigua practica amb la guitarra tot el dia, uns altres posen la música de gom a gom o criden i se’ls sent per tot el patí… Aquesta situación de tancament ha provocat la convivencia veïnal en uns trams horaris als quals no estàvem acostumats i aquestes situacions generen frecs. En aquest context, es fa imprescindible “l’empatia bidireccional”. Hem de ser flexibles, però també respectar les hores de descans. El diàleg és prioritari, abans de procedir a fer trucades d’atenció mitjançant, per exemple, cops. Perquè aquest tipus de mesures, lluny de solucionar, enterboleix l’ambient de cara a un futur diàleg entre els veïns i fa impossible en moltes ocasions la resolució del conflicte. Per evitar conflictes, convé complir les normes de convivència específiques per al confinament, així com tenir més empatia i mà esquerra que mai. I en cas de tenir algun problema greu, posar-ho en coneixement del president de la comunitat de propietaris. A més de practicar l’empatia, hem de seguir unes pautes de comportament i no fer ús de les zones comunes, evitar l’ascensor en la mida que es pugui, guardar distàncies de seguretat amb els veïns i incidir en la neteja
