Catalunya, tradicionalment, ha sigut terra d’acollida. Recentment, vivim uns moments delicats amb la crisi de refugiats a Europa i a Catalunya en particular. És tràgica la mort dels refugiats que volen creuar la Mediterrània, també és lamentable la seva integració. Hem de posar més mitjans per millorar aquesta situació.
A casa nostra hi ha prop d’un milió de ciutadans que viuen sense drets polítics i no tenen reconegut el dret de vot. Diverses organitzacions que es dediquen a la seva acollida, consideren que és inèdit que en el segle XXI el reconeixement del dret de vot de les persones immigrades sigui una qüestió pendent al nostre país. Es reivindica una normalitat que encara avui no ha estat possible.
És urgent reclamar que les persones estrangeres, residents a Catalunya, puguin convertir-se en subjectes polítics per poder ser representants i poder reivindicar els problemes més quotidians, que aquests tinguin visibilitat i que no siguin instrumentalitzats per l’extrema dreta.
En les llistes de les últimes eleccions ja hem pogut observar la participació de catalans i catalanes nouvingudes, però encara en queden al marge un milió de persones que resideixen a Catalunya i que no han pogut votar. Juntament amb el dret a vot, també es reivindica una ocupació digna sense necessitat de la venda ambulant, habitatges socials i una assistència social igualitària i de qualitat.
Es necessiten més recursos perquè l’escolarització i la llengua catalana siguin un mitjà d’integració. Hem d’instaurar més polítiques d’acolliment lingüístic bàsic per avançar cap a la igualtat d’oportunitats, evitar situacions d’exclusió i facilitar la cohesió social en una societat cada dia més multilingüe.
La llengua catalana ha de poder ser accessible per a totes les persones que vivim aquí. Ens identifica com a membres d’una col·lectivitat, perquè la majoria de la població parla català i l’entén, perquè conèixer-lo és un signe d’adaptació. És necessari més recursos per ampliar l’ensenyament de la llengua del país.
Cal aprofundir més en una estratègia per una economia intel·ligent, sostenible i sobretot integradora. Ara més que mai cal apostar per un model de societat que representi la pluralitat existent. Aquesta és la nostra realitat i la de tot Europa. Cal fer-hi front amb igualtat d’oportunitats per a tothom, sense perdre la nostra pròpia identitat.
Volem poder viure en un país on es parli d’inclusió i no d’exclusió, de sentit de pertinença i no de segregació, d’igualtat i no de discriminació. Reclamem tots aquests drets perquè creiem que afavorir la seva pràctica ens uneix i afavoreix la participació de tota la ciutadania.
