En les situacions de crisi com l’actual, serveix de ben poc donar la culpa de tot el que passa als altres, sobretot als polítics, encara que això sigui fins a cert punt veritat. És millor apel·lar a una regeneració de la societat civil, potenciant les iniciatives ciutadanes, que són les que a la llarga, pressionen la classe política perquè es produeixin canvis polítics i socials. Cal considerar la iniciativa com un moviment orientat cap a l’acció, sota un impuls interior vital que empeny a realitzar tasques útils, afrontant riscos, remuntant obstacles i fomentant la creativitat. Existeix l’error de creure que una persona és activa, per moure’s molt o per reaccionar amb vivacitat en la seva vida ordinària. En tot cas ens trobem davant d’una persona nerviosa, que és incapaç d’estar-se quieta, però que realment darrere del seu activisme, no existeix cap tipus d’iniciativa capaç de canviar les coses.
Es dóna, però, la gran paradoxa, segurament produïda pels efectes negatius d’un individualisme insolidari i un consumisme convulsiu, de trobar-nos davant d’una societat en la qual la iniciativa ciutadana brilla per la seva absència. El teixit associatiu es troba en hores baixes, suportat per dirigents voluntaristes que acaben essent quatre i el “cabo”, sense cap tipus de recanvi per ser renovats. Històricament aquestes situacions de manca d’iniciativa, són el preludi d’importants mogudes ciutadanes, que es produeixen de forma espontània i caòtica, sense cap tipus de planificació per fer-les possible. És allò que es diu que després de la calma ve la tempestat.
En aquestes situacions de precarietat d’una societat civil desencisada, cal intentar avançar en la direcció correcta, en la que més o menys es creu que es dirigirà una societat progressista i esperar, tenint les eines preparades, per quan vinguin aquestes mogudes ciutadanes, que ens trobem en una situació favorable per ser assumides. Avui dia, el caldo de cultiu dels canvis socials, s’està cuinant en les xarxes socials ciutadanes, tot i que en aquests moments els nostres cuiners, per manca de motivació o potser perquè són uns aprenents, encara no han passat del caldo inicial del consomé, als altres plats més elaborats, imprescindibles per poder gaudir d’un bon menjar.
