Amb els noranta anys recent complerts, l’argentoní Jaume Lladó és un d’aquells extraordinaris referents de la generació d’activistes culturals que els tocà salvar-nos la cultura de la depredació del franquisme.
Al costat de figures com Lluís Ferrer i Clariana, Marià Ribas, Esteve Albert, Jesús Illa, Santiago Martínez, Jordi Arenas i Joaquim Llovet es proposà la salvaguarda del patrimoni artístic i arqueològic de Mataró i la comarca, ja sigui des de l’Obra de Sant Francesc o des de la Secció d’Història i Arqueologia del Museu de Mataró (1947). La Secció edità la revista Museu, que el 1950 fou suspesa per ordre governativa. La publicació desaparegué, precisament, perquè es feia en català. Les actuacions, ja sigui de salvaguarda com d’estudi, en són una llarga llista i només com a exemple esmentem les realitzades a Sant Martí de Mata a Mataró, a Santa Margarida de Cabrera, a Sant Jaume de Traià a Argentona i en jaciments com el de Can Sans a Llavaneres. O iniciatives com l’ambiciós projecte per a la salvaguarda i estudi del poblat ibèric de Burriac, amb un patronat de prestigi. Un patronat que va tenir una curta durada, com la Comissaria Provincial d’Excavacions Arqueològiques on col·laborava. Perquè tant activisme molestava el règim.
De la mà de Josep Puig i Cadafalch entrà a la Societat d’Estudis Històrics de l’IEC. Però els temps no acompanyaven i el 1958 marxà a l’exili a Perpinyà on s’establi fins avui. Poc després formava part del Consell Nacional de Catalunya amb J. M. Batista i Roca i paral·lelament començà l’activitat d’estudi i preservació del patrimoni a l’exili: membre d’entitats de recerca i salvaguarda, fundador de l’Associació Cultural de Cuixà i cofundador de la Universitat Catalana d’Estiu, i seguiríem amb un llarguíssim inventari d’iniciatives i col·laboracions. Finalment, dir que és membre corresponsal de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i que el 1999 fou dels fundadors del Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell, entitat on segueix col·laborant.
Cal reconèixer-nos deutors de persones com Jaume Lladó, que en una conjuntura tan difícil va lluitar per salvar-nos el patrimoni, per salvar-nos la identitat.
