El migdia del 14 d’abril de 1931, Lluís Companys i Francesc Macià proclamaven la República Catalana. Aquell vespre a Mataró, es reuniren a l’ajuntament els regidors electes de la coalició Republicana Socialista, per a escollir l’alcalde provisional. Pel seu prestigi reconegut i fins a 1934, fou escollit Josep Abril i Argemí.
Nascut el 1869 a Santa Maria de Palautordera, de ben jove milità al Partit Federal Republicà essent escollit president del Comitè Republicà de Mataró el 1893. L’any següent ja era regidor a l’Ajuntament, cosa que repetiria en més d’una ocasió entrat el nou segle. Va fundar el diari El Nuevo Ideal i publicà en un volum alguns dels seus escrits periodístics i també un assaig. Durant la Setmana Tràgica va intervenir decisivament amb els revolucionaris a fi que no assaltessin la ciutat. Fou un dels fundadors d’Esquerra Republicana de Catalunya a Mataró i va participar en els fets d’octubre de 1934, motiu pel qual fou empresonat. En les eleccions del 1936, va donar suport a la candidatura del Front d’Esquerres esdevenint ocasionalment alcalde i a l’octubre d’aquell any, fou destinat a Dosrius com a comissari municipal fins al 1938. En aquests anys, junt a d’altres figures, va facilitar la salvaguarda i catalogació del patrimoni artístic, cultural i religiós de la ciutat. En acabar la guerra, no va voler exiliar-se i va ser detingut i sotmès a un consell de guerra sumaríssim que el condemnà a mort. Fou afusellat al Camp de la Bota el 16 de març de 1939.
D’uns anys ençà anem repetint l’esbós biogràfic amb la pretensió d’incorporar definitivament el seu record en la memòria col·lectiva. Setanta i tants anys després, Mataró encara no pot reconèixer com cal l’alcalde Abril? Bé és cert que tenim un carrer amb el seu nom i que hi ha un compromís de fa temps de nomenar-lo Fill Adoptiu i dedicar un monument a la seva memòria, però no va essent l’hora, més en uns moments de desconcert com els actuals, d’agrair el valor i el talent d’aquella generació que es va comprometre i sacrificar pels ideals de llibertat i progrés social com Josep Abril i Argemí?
