En Pol Navarro, en Pablo Ortigosa i la Tiffany Pineda són tres joves que es dediquen en el món de la floricultura maresmenca. Sense perdre de vista les arrels que els lliguen al sector, que dia a dia s’adapta als nous temps, cada cop hi ha menys representació juvenil. En descobrim la seva història i els reptes a què s’enfronten per modernitzar i revitalitzar la floricultura de la comarca.
La floricultura és una activitat tradicionalment arrelada en moltes regions de Catalunya, especialment en el Maresme, on es troba la principal indústria de producció de flors i plantes ornamentals. Aquest sector, vinculat a costums que es remunten a generacions anteriors, es troba ara davant d’un repte important: la manca de relleu generacional. Mentre els productors veterans es retiren, la participació dels joves es fa cada cop més imprescindible per garantir la continuïtat del sector. “Joves Arrels” reflecteix la feina de tres protagonistes en aquest context: en Pol Navarro, en Pablo López i la Tiffany Pineda, clars exemples de joves que estan treballant activament per modernitzar i revitalitzar aquest sector al Masnou.
La manca de relleu generacional
En Pol Navarro, de 25 anys, representa la nova generació de floricultors. “Jo vinc d’una família que tota la vida ha estat en aquest sector. El meu pare té una finca de producció pròpia a Tiana des de fa 40 anys”, explica Navarro. Tot i les dificultats econòmiques, incloent-hi la crisi de 2008, una sequera greu i un incendi devastador, la seva família va perseverar i es va adaptar. El jove emprenedor, després de completar els seus estudis en comptabilitat i finances, va decidir tornar a les seves arrels i va crear la seva pròpia empresa de producció de plantes. Actualment, treballa en una finca de lloguer a Tiana, amb l’objectiu de modernitzar el sector i fer-lo més eficient.
Per la seva banda, altres joves com en Pablo Ortigosa s’han endinsat en la floricultura. Amb 20 anys, va començar ajudant els seus avis al negoci familiar de flors a Vilassar de Mar. Un cop dins, assegura que la bretxa generacional en el negoci de les flors és evident. “De generacions anteriors, gent d’uns 45-70 anys, el sector n’està ple, és l’epicentre del mercat dels cultius. Ara bé, de generacions noves conec a poca gent”, admet el florista. Aquesta situació es deu,en part, a les dificultats inherents al sector, com ara la falta de seguretat econòmica i les dures condicions laborals. “És un sector bastant sacrificat, és a dir, quan plou et mulles, quan fa calor sues… i cansa”, explica. Però també és cert que mou molts diners. Quan s’assoleix certa estabilitat, ja no cal dedicar-se plenament al camp, sinó que es passa a gestionar més aviat la part empresarial.
El repte de la burocràcia i les condicions econòmiques
Un dels principals obstacles per als joves en la floricultura és la falta de suport financer i les traves burocràtiques. “Jo ara vull buscar un terreny de compra per poder fer una inversió i poder créixer, però l’ajuntament et diu que si el terreny que compres no és d’una hectàrea i mitja no pots comprar-lo”, lamenta Navarro. Això impedeix que els joves agricultors puguin adquirir terres per començar el seu negoci. La falta de terrenys disponibles és un obstacle constant que frena el desenvolupament del sector. “Els ajuntaments haurien d’incentivar l’ús de terrenys abandonats per a l’agricultura”, proposa Navarro.
A més, les ajudes econòmiques són escasses i, sovint, arriben tard. “Jo vaig trigar dos anys a obtenir una part de la subvenció com a jove agricultor”, explica. Aquestes demores i la incertesa financera dificulten que els joves puguin establir-se i prosperar en aquest sector.
La modernització del sector
Malgrat aquests desafiaments, els joves floricultors veuen oportunitats de creixement. “En 5 anys m’agradaria aspirar a millores tecnològiques, perquè ara mateix tot és molt rudimentari”, comenta la Tiffany, evidenciant una de les grans manques del sector: la modernització. El fet de comptar amb instal·lacions innovadores i més maquinària, afavoreix a automatitzar la feina al camp i que no sigui tan sacrificada, permetent, alhora, una màxima producció i eficiència. La Tiffany enguany col·labora en l’empresa familiar Moisés Pineda, ajudant amb la venda de flor en la parada del mercat i col·laborant en algunes tasques a l’hivernacle situat uns carrers més amunt, també a Vilassar de Mar. En Pablo comparteix una preocupació similar. “El que necessitem són inversions i una millora en la gestió del sector”, diu. Ell compara la situació de Catalunya amb països com Holanda o Bèlgica, on el sector és altament innovador i eficient i, bàsicament, tenen el mercat més gran de flor del món. “Nosaltres, que tenim un clima mediterrani que és ideal pel cultiu, per què no podem fer-ho?”, es pregunta. Seguint aquesta línia, cal trencar amb la imatge estereotipada de la gent que es dedica al camp com si fos una feina prehistòrica.
Molt més que una feina
Aquest reportatge destaca les veus dels joves agricultors del Masnou i il·lustra les dificultats i les esperances que conviuen en la floricultura catalana actual. Els protagonistes, amb la seva energia i visió, són el futur d’un sector que necessita urgentment un relleu generacional. Per a ells, la floricultura no és només una feina, sinó una passió i una oportunitat de vida.
