Comencem amb l’alcaldessa de Vilassar de Mar, Laura Martínez Portell (Mataró, 1970). És Llicenciada en Dret, ha fet diversos cursos especialitzats en el camp de la violència de gènere, jurisdicció de menors i mediació civil, comercial i familiar. Té un màster en Gestió i Direcció de Recursos Humans i un postgrau en Pràctica Jurídica. Ha treballat com a advocada especialitzada en dret de família i violència contra les dones. Pel que fa a la seva trajectòria política ha estat regidora d’educació i cultura de l’Ajuntament de Vilassar de Mar del 2007 al 2011 amb el grup de CiU, així com vicepresidenta segona de la Diputació de Barcelona, vicepresidenta tercera del Consell Comarcal del Maresme, presidenta de l’Institut Català de les Dones i directora del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Vilassar de Mar és una localitat amb una arrelada tradició marinera que en els darrers anys, com tots els municipis del Maresme, ha vist un canvi de rol en molts fronts, passant de l’estructura de poble a ciutat: la proximitat de Barcelona i l’augment de població, la transformació en els sistemes de la vida moderna, la incorporació de persones nouvingudes de fora que hi han anat a residir perquè hi troben la qualitat de vida familiar que no hi ha a la gran ciutat i l’entorn més immediat. Amb més de 21.000 habitants, els ciutadans de Vilassar de Mar gaudeixen en ple segle XXI d’un indret privilegiat i afronten, segons cada cas, els mateixos problemes que els seus coetanis comarcals: l’habitatge, la mobilitat, la seguretat… En aquest escenari parlem i caminem per Vilassar de Mar amb la seva nova alcaldessa, Laura Martínez Portell, a un any i escaig de la presa de possessió del càrrec. Li hem demanat que ens expliqui alguns dels principals projectes que impulsa des del seu govern.
EL REPTE DE MILLORAR LA VIA PÚBLICA
El punt d’arrencada del nostre itinerari és l’edifici de l’Ajuntament, davant la claredat del mar vilassarenc. Deixem el despatx de l’alcaldessa i comencem a caminar. “Entre els nostres projectes una prioritat són els carrers nets i ben cuidats, per això hem apostat per invertir en aquest àmbit, amb més personal i noves maquinàries en la neteja viària”, explica Martínez. En aquestes actuacions, afegeix, “volem incidir en reparar els carrers en mal estat, tenint molt en compte la mobilitat de les persones: voreres adaptades, contemplar la inclusió a nivell global i específicament als parcs infantils, entre d’altres actuacions en aquesta direcció. Aquesta és una de les nostres prioritats”.
LA CULTURA I EL PATRIMONI, ESSENCIALS
Des de la plaça de l’Ajuntament, un bonic indret on es fan molts actes i la gent es troba als bars i locals de restauració que hi ha, sortim cap al següent punt del nostre passeig planificat, l’Ateneu Vilassanès. Recorrem el centre històric, punt comercial, de restaurants, de contacte ciutadà, marcat per la presència de la imponent església de Sant Joan que ens recorda les arrels més històriques del municipi.
Enfilem doncs pel carrer de Sant Joan i girem per Sant Josep, fins arribar a l’Ateneu Vilassanès, un equipament emblemàtic del municipi, construït l’any 1886. La sala del teatre és propietat de l’Ajuntament des del 2019. L’Ateneu es va tancar l’anterior mandat per adaptar-lo a la normativa vigent. L’actual govern està fent l’adequació i condicionament dels espais interiors per poder obrir-lo en condicions òptimes pel seu ús: “Es compta amb una inversió de 600.000 euros que implica la renovació de les cadires, canvis tècnics i equipament de cinema, la insonorització de la sala, canvi de terra, ampliació de l’escenari, entre altres, amb la intenció que es pugui inaugurar remodelat i exercir plenament com l’espai de referència cultural que és, adaptat però als temps més actuals”, explica l’alcaldessa. Recorrem l’espai silenciós, només trencat per operaris que realitzen tasques d’adequació. La sensació de punt de trobada del teatre buit s’omple de la memòria de diverses generacions de vilassarencs que hi han assistit i s’han assegut a les seves butaques, veient espectacles, actes o anant al cinema. No en va el pas del temps és impenitent.
Des d’aquest emblemàtic escenari teatral refem el camí invers pel poble i anem de nou cap al mar, punt de referència omnipresent de la localitat. El Passeig Marítim s’obre immens al davant nostre en un calorós dia d’aquest llarg estiu maresmenc. Entre els projectes que destaca Laura Martínez en aquest espai tan important hi ha “protegir el patrimoni marítim, demanant a la Generalitat de Catalunya que declari com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Zona d’Interès Etnològic, els elements de primera línia de platja afectats per la Llei de Costes i també altres elements del patrimoni material (edificis, construccions) i del patrimoni immaterial vinculats a la cultura i memòria marinera de Vilassar de Mar. Volem que les casetes de pescadors de l’Espigó de Garbí, el Club Nàutic de Vilassar de Mar o les barques de pesca tradicional, continuïn sent testimoni del ric passat i tradició vinculat al mar i a la vida esportiva marítima”. Aquest, però, afegeix, es un procés administratiu que implica haver de passar per l’aprovació del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, complementat amb la declaració d’algun BCIL (Bé Cultural d’Interès Local), com ja s’ha fet amb les casetes de pescadors, el Club Nàutic o l’edifici de la Sènia del Rellotge.
“Vilassar de Mar és molt gran i té molts veïnats i indrets per destacar. Avui hem seguit un possible itinerari, n’hi ha molts per fer, moltíssims, d’aquesta localitat que convida a passejar i a descobrir-la i redescobrir-la”
En direcció contrària, cap a Mataró, avançant pel Passeig Marítim, esguarda la silueta de l’edifici del ja mític restaurant Palomares que després del seu tancament va ser ocupat. Al concloure aquesta edició de Tribuna Maresme ja ha començat l’enderroc, seguint les directrius de la Llei de Costes, competència de l’estat.
EL MEDI AMBIENT ÉS COSA DE TOTS
No hi ha municipi del segle XXI i menys de l’àrea urbana que no tingui com a prioritat el medi ambient. És ineludible. L’alcaldessa ens explica que aquesta és una altra de les línies destacades del seu govern: concloure la implementació de les plaques fotovoltaiques als equipaments municipals dels àmbits cultural, esportius o d’ensenyament, amb el suport que hi ha de subvencions de la Diputació de Barcelona per a aquesta finalitat.
D’altra banda, la neteja i el reciclatge és, encara més, al centre neuràlgic de la solució per millorar la nostra relació amb el medi ambient. Cal complir amb els estàndards que venen determinats per la legislació europea i algun municipi de la comarca s’ha trobat ja amb el xoc que pot comportar amb la ciutadania un canvi de sistema. Vilassar de Mar afronta ara aquesta transformació d’escenari que implica renovació d’illes de contenidors de la via pública, tant els de superfície com els soterrats. Són contenidors més moderns, accessibles i adaptats a les normatives mediambientals. Aquesta iniciativa forma part d’un projecte més ampli que contempla la implantació, en la tardor, d’un nou model de recollida de residus amb contenidor tancat només per a les fraccions d’orgànica i de resta (amb identificació d’usuari amb una targeta o telèfon mòbil) i l’ampliació del servei de recollida comercial.
Aquest nou sistema vol aconseguir una gestió més eficient dels residus generats, fomentant la responsabilitat individual i col·lectiva en la correcta separació i disposició dels mateixos.
L’alcaldessa és taxativa en aquest sentit: “Es durà a terme una campanya informativa explicant a residents i comerciants com funcionarà aquest nou model de recollida de residus, amb recursos i eines que facilitin l’adaptació i sessions informatives. Tot i que la recollida selectiva de Vilassar de Mar es troba per sobre de la mitjana del Maresme i també de Catalunya, amb l’actual model de contenidors oberts, el municipi està estancat des de fa anys en un índex de recollida selectiva al voltant del 50%: el percentatge de recollida selectiva del 2022 (52,79%) és gairebé el mateix que el del 2011 (52,77%)”.
Precisament, afegeix, amb el canvi que s’està fent es vol revertir la situació, la llei europea diu que s’ha d’arribar al 55% el 2025. I també, segons els marcs legals estatals i europeus, els índexs de reciclatge han d’arribar com a mínim al 60% el 2030. Aquests nivells, també apunta, només es poden assolir amb un nou sistema de recollida més eficient com el de contenidor tancat.
Passejant per la platja i després d’haver vist l’espigó de Garbí, amb les peculiars casetes dels pescadors, hem travessat pel pas soterrani de l’estació i anat cap anat al Passeig dels Pins, un conegut i atractiu tram, un dels més característics del municipi, que evidencia la qualitat de vida del poble. En l’enjardinament d’aquest espai, comenta Laura Martínez, “hem treballat per posar espècies de plantes que consumeixin menys reg, ja en línia amb la problemàtica actual de la sequera”.
I sorgeix en la conversa un altre tema en el qual el consistori treballa. “Ens preocupa el benestar animal i per això, entre d’altres àmbits, des de la regidoria que porta aquest nom i que s’ha creat en aquest mandat, treballem per millorar els espais d’esbarjo per a gossos. Se’n farà un de nou darrera el parc de Ca l’Abril. A Vilassar de Mar hi ha moltes llars en les que hi viu un animal domèstic, que aporta grans beneficis a les persones, sobretot a la gent gran, ja que els ajuden a combatre la solitud, millorar l’estat d’ànim i mantenir-se actius”, afirma l’alcaldessa.
TOTS ELS CAMINS PORTEN A L’AJUNTAMENT
Vilassar de Mar és molt gran i té molts veïnats i indrets per destacar. Avui hem seguit un possible itinerari, n’hi ha molts per fer, moltíssims, d’aquesta localitat que convida a passejar i a descobrir-la i redescobrir-la, a anar-hi a comprar, als seus bars i restaurants o senzillament a veure el ric patrimoni que té, algun de molt visible com les cases dels ‘indianos’ i edificis vinculats a aquest poderós passat històric: la mateixa plaça de l’Ajuntament, les cases del carrer Sant Pau, Cal Pigat, el Casal de Curació, l’Escola Nàutica, Can Bisa, el Museu de la Marina i el cementiri municipal, entre d’altres.
Ara ens deixem perdre aleatòriament pels carrers una estona. Precisament s’hi pot contemplar de tant en tant alguna característica androna, un espai entre dos edificis, estret, llarg i molt típic de la localitat. Són passos públics d’amplària molt reduïda entre dues parets contigües. Destil·len una altra forma de vida que perviu en la memòria. Ens guardem tot el tema patrimonial per un altre reportatge.
“Una altra línia de treball que l’alcaldessa destaca d’aquest mandat vol ser la interacció amb els municipis veïns”
No li preguntis a un alcalde o alcaldessa els projectes que vol fer pel seu municipi perquè es corre el risc de no acabar mai. I tot i així, sempre hi haurà qui en trobarà a faltar d’importants. En la recta cap al retorn al consistori, Laura Martínez ens recorda d’altres grans temes amb els quals s’enfronta el dia a dia de la localitat. A destacar, la inversió de 1’5 milions d’euros en equipaments esportius: nous vestidors al camp annex de futbol, les obres d’emergència a la coberta de la pista annexa del Pavelló Paco Martín, al camp de futbol (llums i megafonia), la substitució de la caldera al pavelló municipal d’esports La Bòbila o millorar les pistes esportives exteriors a diversos punts del municipi per afavorir hàbits de vida saludable, de les quals especialment els joves en fan ús per practicar esports com el futbol i el bàsquet.
Pel que fa a equipaments educatius, l’alcaldessa em comenta la inversió de 436.000 euros en millores en edificis escolars per reduir els efectes del canvi climàtic a les escoles i també la restauració de Can Gabernet.
“El Pla d’Actuació Municipal (PAM) es presentarà properament i ha comptat amb la participació ciutadana i dels partits”, comenta Martínez. El PAM és un full de ruta que marca unes directrius estratègiques i contribueix a donar forma cap a on avança el municipi.
Una altra línia de treball que l’alcaldessa destaca d’aquest mandat vol ser la interacció amb els municipis veïns. “Estem col·laborant amb diversos ajuntaments, però voldria incidir en com ho fem amb Cabrera de Mar, en festes (es va fer el carnaval conjuntament, amb una bona resposta i valoració del públic). I especialment en un tema molt important actualment com és millorar la seguretat de la ciutadania. Els pobles estem molt connectats, tenim serveis, moltes coses en comú i problemàtiques compartides i crec que és molt positiu que trobem aquesta connexió i treballem junts”, explica l’alcaldessa.
En la recta final de la conversa, tractem problemàtiques estructurals i molt importants, amb solucions que no sempre estan plenament en les mans dels ajuntaments, com poden ser l’accés a l’habitatge o la necessitat de defensar i potenciar el comerç local, per evitar perdre aquesta riquesa que dona vida al municipi. Respecte a l’habitatge, el passat juliol el Ple va aprovar inicialment el Pla Local d’Habitatge de Vilassar de Mar pel període 2024-2029, el primer d’aquest tipus al municipi. “La principal limitació que té Vilassar de Mar és la falta de solars construïbles per a habitatge social, ja que el terreny no urbà és agrícola protegit”, apunta Martínez.
Acabem amb l’etern problema maresmenc, la pacificació de l’N-II. L’alcaldessa remarca que el projecte de pacificació ha d’anar lligat a l’accés de l’autopista per la carretera de Cabrils, a més de la necessitat d’ampliar el Camí del Crist per donar una sortida als camions del Mercat de Flor i Planta a l’autopista. En aquest sentit, afegeix que ja s’han fet diferents reunions amb la Generalitat i la Diputació de Barcelona.
