El Maresme és un lloc que fa olor de bosc i de salnitre, bressol de mil llegendes i molt ric en història i patrimoni des dels temps més antics. És un lloc ple de màgia encara que la gent cada vegada és menys capaç de percebre-la. Qui no ha pensat alguna vegada com seria de fantàstic poder viatjar segles enrere per veure com era aquest entorn? Per veure el castell de Burriac tot sencer, per passejar pels petits veïnats de mar o pujar a les muntanyes i esbrinar si, de debò, hi havia bruixes i encantades. Aquest havia estat sempre el meu somni amagat fins que un dia vaig descobrir que no era impossible, que tenia l’eina per fer-ho: la meva imaginació. Aleshores va néixer la novel·la La cova de les llegendes.
A La cova de les llegendes, publicada per Voliana Edicions el passat mes de febrer, en Carles escriu la crònica d’un gran secret que va descobrir quan tenia 14 anys. Després de la separació dels seus pares va haver de començar una nova vida a Vilassar de Mar. Allà farà noves amistats, entre elles una persona molt especial. Algú que posseeix un estrany do que li permet obrir portes que no existeixen per a la resta dels humans, que li permet accedir a un món amagat més enllà dels límits del temps i l’espai. Junts, viuran una aventura fantàstica, trepidant i perillosa, inspirada en les antigues llegendes de Montcabrer i Burriac i ambientada en llocs reals del nostre entorn. Cal portar a terme una missió de la qual pot dependre el futur del seu poble i sobretot, preservar el secret. Imagineu-vos com seria de perillós que algú sabés que existeix la possibilitat de manipular la història…
El primer objectiu del llibre és arribar als joves, a partir de dotze anys, encara que és recomanable també per als adults. És una narració d’aventures, divertida, d’aquelles que “enganxen”, àgil i fàcil de llegir, amb capítols curts i molt de diàleg i uns personatges molt vius. El segon objectiu s’amaga en el rerefons històric de la novel·la: una part de la història passa l’any 1612 i, sense voler ser una novel·la històrica, sí que pretén que vagi calant en el lector una idea de com era aquest entorn a principis del segle XVII o de l’existència de les antigues llegendes.
D’altra banda, la història està ben documentada, he comptat amb l’assessorament de l’Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme i el llibre inclou l’àmplia bibliografia utilitzada. Voldria que a arribés a molts nois i noies perquè la millor manera que tenim de protegir el nostre patrimoni més proper, d’evitar que es continuï perdent, és aconseguir que les noves generacions el coneguin i se’l facin seu, que se l’estimin. Que aprenguin a sentir la màgia que ens envolta.
