No es pot negar que la producció francesa Emilia Pérez ha fet història i amb un total de 13 nominacions es posa al costat de cintes com El señor de los anillos: El retorno del rey o Forrest Gump i just per sota de les aconseguides per la mítica Titanic. Una gran fita tenint en compte que és un film francès i, discutiblement, parlat en castellà. La cinta de Jacques Audiard, que ha convençut a mig món des de la seva estrena al festival de Cannes, comença a sentir veus discordants procedents des Mèxic o des de l’àmbit Queer. El film explica la història d’un narcotraficant i assassí, anomenat Manitas, que es proposa canviar de sexe. Ja convertit en Emilia Pérez, decideix buscar la redempció recuperant per a les seves famílies els cossos de moltes de les víctimes que ella mateixa havia ordenat executar. Per si no fos poc, Audiard que ni ha sortit de França per rodar-la, li ha donat format de melodrama musical. Un còctel ple de tòpics sobre Mèxic (i, per extensió, sudamèrica) que aviat tindrà paròdia en un curt que es rodarà exclusivament a Mèxic i estarà protagonitzada per una venedora de baguettes i croissants. També algunes veus del món Trans* l’acusen de simplista i superficial en tractar el tema de la vida d’una persona que fa la transició de gènere. Crítiques aquestes que qui signa aquestes línies també subscriu. A més, Karla García Gascón, la seva protagonista, ha estat posada en evidència internacionalment per uns tuits xenòfobs i racistes (també se li han descobert d’anticatalans) que sembla que cada cop l’allunyen més dels premis.
Amb 10 nominacions tenim també una de les grans estrenes postnadalenques: El brutalista. Una cinta de quasi 4 hores de durada que explica el viatge d’un arquitecte de la Bauhaus que, fugint dels nazis, arriba als Estats Units per complir el seu somni. Aquest film de Brady Corbet és un fresc sobre la immigració més encertat en el seu primer tram, quan explica les penúries de l’arribada al país (cosa que ja han fet altres pel·lícules bé des d’El padrino a Little Odessa). La segona part comença a tramar una sèrie d’intrigues que culminen en un al·legat al somni americà amb una certa fortor a cant a la individualitat neocon. El seu protagonista és Adrian Brody que fa un refregit de la seva interpretació a El pianista, per la que va obtenir un Oscar. En definitiva, una cinta megalòmana que, per la poca originalitat dels temes tractats, no justifica el seu excessiu metratge. I un altre film que parla d’immigració des de l’actualitat és Anora de Sean Baker, que va obtenir la Palma d’Or a Cannes i que compta amb 6 nominacions destacades.
El biopic (sempre n’hi ha algun a les nominacions) de Bob Dylan opta a vuit estatuetes. El seu protagonista, Timothee Chalamet, és un dels favorits al premi d’interpretació. Sobretot ara que ha perdut la seva casa durant l’incendi de Los Angeles. Ja sabem com aprecien a Hollywood les històries tristes. Finalment, la cinta gore La Substància ha aconseguit colar-se amb cinc nominacions entre les que destaca la de Demi Moore, que ha sabut ironitzar sobre la seva carrera i denunciar l’edatisme del sistema d’estudis.
A l’anterior edició de Tribuna Maresme ja vam anticipar dues de les grans pel·lícules que participen d’aquesta cursa en direcció als premis Oscar. Per un costat tenim Wicked, primera part de l’exitós musical de Broadway que compta amb 10 nominacions (amb moltes de primera categoria). Per a la seva posada de llarg en cinema, aquesta preqüela d’El mag d’Oz, ha comptat amb les veus protagonistes de Cynthia Erivo i la superestrella Ariana Grande. Wicked és el segon musical nominat enguany després de la ja esmentada Emilia Perez. L’altre film ja esmentat en aquestes pàgines és Cónclave, la intriga vaticana (amb sorpresa final) que protagonitzen, entre d’altres, Ralph Fiennes i Issabella Rosselini. El film d’Edward Berger, director alemany que ja va participar i guanyar als Oscar amb Sin novedad en el frente, compta amb vuit nominacions a la preuada estatueta.
