Imagina que, passejant pel costat d’una via, veus un tren que s’apropa a tota velocitat: s’ha quedat sense frens. Segueixes la trajectòria del tren amb la mirada i veus que, un tros enllà, hi ha un infant jugant al mig de la via. El tren l’envestirà! Llavors t’adones que al teu costat hi ha el canvi d’agulles. Podries accionar-lo i desviar al tren cap a la via morta, salvant l’infant. Però hi ha cinc persones treballant a aquesta segona via, que serien envestides pel tren. Acciones el canvi d’agulles o no l’acciones? Què hauries de fer?
Segur que no és el primer cop que et plantegen un dilema moral com aquest, que està inspirat en el trolley case de Philippa Foot. Se n’han fet moltes versions: i si una d’aquestes persones fos un familiar teu? Fins i tot n’han fet un joc de taula, del trolley case!
Pot ser entretingut pensar dilemes morals com aquest, fins i tot pot servir per practicar algunes habilitats de pensament crític. Però, per sort, no ens acostumem a trobar en situacions d’aquesta mena a la nostra vida quotidiana. Malgrat això, molta de la filosofia moral que es fa avui en dia es basa en experiments mentals com el trolley case, i això dona ales a l’opinió que la filosofia és irrellevant.
Per contra, la filosofia té sentit quan parteix de situacions de la vida real, quan pensa qüestions candents, quan fa propostes habitables. Per exemple, la filosofia moral pot ajudar-nos a pensar si la mentida està en algun cas justificada, si hauríem de fer-nos vegans per minimitzar el dolor dels éssers sentents i per disminuir l’escalfament global, si tenim l’obligació moral d’acabar amb la pobresa mundial donant una part dels nostres ingressos a ONGs d’eficàcia contrastada…
Per tornar a situar la filosofia al lloc que li correspon, cal repensar la manera com fem filosofia i situar-la més a prop de la vida. Perquè, tal i com diu Marina Garcés a Filosofia inacabada, “la filosofia no és útil ni inútil, és necessària”.
