Amb la perspectiva de la trajectòria que ja es porta, quins objectius es planteja la Fundació Iluro després de la posada en marxa de l’entitat?
Els objectius de la Fundació són superar el moment encara transitori pel que fa a l’equilibri financer de l’entitat. L’entitat té recursos, però ha de reestructurar-los de forma més eficient i adequada a la seva realitat actual. També la Fundació ha de ser un impuls per a Mataró i la comarca. Amb modèstia i projectes concrets, però té actius que es poden posar al servei de la ciutat.
Després d’aquest temps en funcionament, del llegat que els ha deixat Caixa Laietana, què en queda, però?
El llegat entès com tal és el fons fundacional. De fet, són els actius que la Generalitat utilitza a l’escriptura de constitució de la Fundació Iluro per crear-la. Tots aquests actius estaven vinculats a l’Obra Social de la Caixa, i va des del fons d’art a immobles com l’Ateneu, la casa Coll i Regàs o la Seu social al Carrer Palau on hi ha la biblioteca.També gestionem el Premi Iluro, un premi de monografia històrica sobre Mataró i el Maresme, amb més de 55 edicions. És a través de la Generalitat que arriben aquests actius a la Fundació Iluro.
En concret, en la direcció de l’Obra Social, cap a on dirigeixen en aquests moments els seus esforços?
Mataró és una ciutat molt activa a nivell d’organitzacions amb compromís social. El que estem fent és intentar identificar projectes concrets per col·laborar amb aquest tipus d’entitats que saben millor que nosaltres el que cal fer ara. Hem anat veient a més que hi ha moltes maneres de col·laborar i implicar-se, no tot s’acaba donant diners.
I en l’àmbit cultural?
En l’àmbit cultural ara mateix les prioritats passen per la nova convocatòria del Premi Iluro, fer accessible el Fons d’art, potenciar l’ús de l’Ateneu com a sala d’exposicions i començar a pensar com hem d’aprofitar la casa Coll i Regàs.
Un element important de la Fundació, que és a l’hora una eina cultural i una eina social, és la biblioteca.
El Premi Iluro es troba en un nou context. Com el valoren, de cara al futur, després que la darrera edició es declarés desert?
El Premi Iluro és un dels actius culturals principals de la Fundació. En aquest sentit el compromís de la Fundació és seguir-lo convocant. Dit això, evidentment quan es convoca un premi es persegueix donar-lo, però això ho decideix el jurat i si aquest entén que ha de quedar desert doncs així ha de ser.
També podria ser que amb l’”impasse” entre la Caixa d’Estalvis i la Fundació no es conegués prou que el premi el seguia convocant una nova entitat i això afectés al nombre d’obres presentades. Treballarem per donar-ne més difusió en els àmbits adequats.
Ara estem en procés de digitalització de tots els premis i treballem per poder-los mostrar al públic coincidint amb Sant Jordi.
Centrant-nos en els recursos, de quins disposa la Fundació Iluro en concret? I quina viabilitat de futur tenen per poder mantenir les seves activitats?
Tal i com, he dit abans, la Fundació té recursos immobiliaris i financers que li permeten ser optimista. Cal però reestructurar-la per garantir-ne la sostenibilitat. Ja estava previst que els primers anys hi hagués un cert dèficit pressupostari anual que anirem reequilibrant.
Per altra banda, la Fundació segurament haurà de pensar en no fer les coses tota sola en alguns dels seus projectes. Els temps d’escassetat obliguen a ser més enginyosos i això no és dolent, ans al contrari. Caldrà estudiar complicitats en diferents àmbits per a projectes concrets, on identifiquem que la missió i els valors de la Fundació encaixen amb els d’aquelles empreses amb sensibilitat especial cap al món cultural i social.
I dins aquest context, la situació de la biblioteca, quina és?
Podríem dir que la Biblioteca popular son tres coses: un lloc d’estudi, on molts mataronins ens hi hem tret la carrera i així ha de seguir sent. Un fons bibliogràfic i documental amb interès històric, que hem de fer accessible a tothom. I la biblioteca clàssica on pots llegir i et presten llibres, que ha d’adaptar-se a les noves tendències en aquest àmbit. Sobre aquestes línies treballem.
S’ha mantingut l’encaix amb la ciutat i la comarca en el nou escenari de la Fundació?
No s’ha mantingut l’encaix en la mesura que la Fundació no és la Caixa d’Estalvis. La Fundació ha de trobar el seu camí de futur per ella mateixa. La Fundació ha de mirar endavant amb criteri propi, treballar pel futur i establir compromisos i projectes vàlids per la ciutat i la comarca des de les seves modestes possibilitats.
Quins projectes de futur es plantegen en aquests moments?
Que la Fundació esdevingui una institució de renom i un instrument capaç d’incidir en el món de l’art, els valors socials i el patrimoni cultural.
