Del 27 de novembre de 2021 a l’1 de maig de 2022 la Fundació Palau acull ‘Modernitat de Gabriel Casas i Galobardes’, una exposició espectacular, amb 150 fotografies reproduïdes en gran format, seguint un argument narratiu (els ídols de l’esport, la velocitat, la ciutat com a espectacle, els periodistes com a nous herois del moment, els bars, el music-hall, els inicis del turisme i el barri Xino). Les imatges de Casas es combinen amb objectes (cromos, un Bugatti baby, un joc de còctel que va ser dels pares de Josep Palau i Fabre, un exemplar de Vida Privada de Josep M. de Sagarra amb anotacions de Pompeu Fabra i els vidres del meublé de Madame Petit), amb textos literaris de Josep M. de Sagarra, Josep M. Planes, Rem Koolhaas, Massimo Bontempelli, Luigi Pirandello o Jean Genet.
Gabriel Casas i Galobardes (1892-1973) va ser el fotògraf de la modernitat barcelonina entre l’Exposició Internacional del 1929 i la Guerra Civil. Va iniciar la seva carrera com a fotògraf d’esports, va ser una peça fonamental del setmanari Imatges (1930) que va introduir un nou concepte de revista gràfica, lligat amb les tendències europees més modernes. Va viure el món de l’espectacle, les nits de Barcelona i els baixos fons. Casas va retratar la primera globalització que, en molts aspectes, anticipa el món d’avui.
L’exposició es basa en un gran treball de recerca que ha permès reconstruir el context en el qual Gabriel Casas i Galobardes va fer les fotografies i afinar-ne la cronologia. Més enllà de la qualitat fotogràfica, que el situa com un dels fotògrafs més importants del moment, posa de relleu les connexions amb els ambients periodístics i culturals. Casas i Galobardes és un testimoni del que es coneix internacionalment com l’Era del Jazz, el període de bonança i de modernitat entre les dues guerres mundials. Va introduir punts de vista atrevits, que posaven en relleu la paradoxa del viure modern. Va utilitzar efectes d’il·luminació i va retratar el barri com un plató de cinema, a la manera com Brassaï va fotografiar la nit de París. Els seus retrats copsen la personalitat de futbolistes, boxadors, escriptors i figures de l’espectacle, que semblen vius davant dels ulls de l’espectador.
