El nou govern municipal de Mataró capitanejat per Joan Mora va patir el passat 14 de juliol, en el primer ple del mandat després del d’investidura, la seva primera patinada. Tot i que el govern va aconseguir aprovar el gruix dels punts de l’ordre del dia de l’anomenat “cartipàs”, el nou alcalde va haver d’assistir, de forma inesperada, a la seva primera derrota pública en no aprovar-se el punt de major significat polític, el referent al nomenament dels càrrecs de confiança. Tenint en compte que el canvi que predica Joan Mora és sobre com fer les coses i sabent que l’estructuració municipal és clau en aquest sentit, la derrota va ser rellevant. Aquest punt havia de confirmar innovacions com la introducció de la figura del gerent, una decisió coherent i encertadíssima.
Joan Mora va arribar al ple convençut que podria tirar endavant el cartipàs amb els vots a favor del PP i l’abstenció d’ICV, més enllà del que pogués fer Plataforma per Catalunya. A l’inici del ple, ICV va repartir als periodistes un paper on anunciava la seva abstenció, però enmig de la sessió els ecosocialistes van assabentar-se que el govern havia facilitat al PSC un document on s’especificaven les tasques del gerent, document al qual ells no havien tingut accés. Això, junt amb la manca d’explicacions públiques per part de Mora en el propi ple sobre què faria aquest nou gerent, va fer canviar el seu vot.
Mora es va veure forçat a jugar amb la carta que tenia amagada a la mà: Plataforma per Catalunya. Inicialment Mònica Lora va anunciar el vot favorable a tot el cartipàs perquè, segons ella, Joan Mora s’havia compromès a “estudiar” les tres peticions que li feia PxC: prohibir el burca i el niqab, prioritzar els ciutadans espanyols davant dels que només són residents i deixar d’empadronar els immigrants il·legals. L’alcalde va matisar que “estudiar-s’ho” no volia dir reflexionar-ho políticament i va anunciar el seu model de gestió de les propostes de PxC: passar la pilota al secretari municipal perquè es pronunciï sobre la legalitat de les mateixes. I com que és més que probable que el secretari consideri il·legals almenys algunes de les propostes, no arribaran ni a ser debatudes. Una maniobra molt intel·ligent per part de Mora: sense entrar en una confrontació amb PxC servirà per posar de manifest la il·legalitat de les seves propostes.
Mònica Lora es va adonar finalment que el que Mora estava fent era tan sols un estratagema pel qual no es comprometia pràcticament a res. Així que, finalment, la candidata de Plataforma es va posar feta una fúria, li va engaltar a l’alcalde que allò no era “el que havíem quedat per telèfon” i va decidir votar en contra. El nou alcalde tampoc va saber entomar el darrer baló d’oxigen que el podia salvar: el cap del grup municipal socialista, Joan Antoni Baron, li proposava deixar la qüestió sobre la taula. Votació final: 13 a favor –amb el PP-, 14 en contra.
La galdosa situació es va tancar finalment el dia 25 al matí amb un nou ple extraordinari en el qual el govern va comptar amb l’abstenció del PSC i ICV. De totes maneres, l’alcalde ha de reflexionar durant l’estiu si val la pena sotmetre un govern nou i amb il·lusió a aquest patiment continu. Una cosa és que no hi hagi un acord estable que garanteixi una majoria absoluta als plens i l’altre és acudir al Saló de Sessions sense tenir la maionesa ben lligada.
