Només depèn de nosaltres. Tan fàcil o tan difícil com això. Depèn de la voluntat i la fermesa de la gent que vivim a Catalunya que el proper 9 de novembre votem per decidir el futur que ens volem donar com a societat.
I per fer-ho evident, el proper 11 de setembre ens hem de mobilitzar com mai ho hem fet fins ara. La manifestació de 2012 va fer que el president de Catalunya convoqués unes eleccions al Parlament de les que va sortir una àmplia majoria compromesa amb el dret a decidir. La Via Catalana de l’any passat va impulsar l’acord de sis forces polítiques: CDC, ERC, UDC, ICV, EUiA i CUP sobre una data i una pregunta per votar com ens volem governar d’ara endavant.
Donada la magnitud del repte, cal que enviem com a col·lectiu un missatge contundent als nostres representants polítics: el 9 de novembre la ciutadania catalana ha decidit votar i votarà. I aquest clam farà esvair els dubtes que alguns encara puguin tenir.
Si ens mostrem convençuts com a poble i sortim al carrer a expressar-ho, aquest missatge arribarà amb la mateixa intensitat als representants de l’Estat espanyol, de la Unió Europea i a tot el món. Podran voler no veure-ho però ho tindran clar. Sabran que no ho podran aturar.
Entre l’11 de setembre i el 9 de novembre passaran moltes coses. Algunes que ens faran sentir orgullosos, i d’altres que pretendran fer-nos dubtar, defallir i atemorir. Però cap ens haurà de fer tòrcer la voluntat.
I el 9 de novembre votarem, democràticament i pacífica. I tots haurem de respectar-ne el resultat. Sigui quin sigui. De les urnes sortirà un mandat clar als nostres representants polítics que hauran d’actuar en conseqüència. I l’endemà tots estarem a l’alçada del moment.
Vista la voluntat mostrada fins ara per part de l’Estat espanyol, caldrà aleshores un govern fort per prendre decisions i que vagi de la mà de la ciutadania. Una mesura pot ser la d’ingressar els nostres impostos a la Hisenda catalana per tal de guanyar força i fer seure els representants d’Espanya a negociar les condicions de la separació. Perquè negociaran, i tant!
Ara però, el que cal és que l’11 de setembre ens mobilitzem més gent que mai als carrers de Barcelona, que convencem familiars, amics i veïns que la seva presència és importantíssima i que junts, units com a poble, som invencibles.
Afrontem el que possiblement serà el moment més important per a Catalunya en molts i molts anys, fins i tot tres segles. La història ens jutjarà, però hem de ser conscients que la història l’escriuen els vencedors. Jo votaré Sí i Sí. Ara és l’hora! Vencem!
