Aquestes han estat unes setmanes clau per al govern de Mataró. El dilluns 11 de febrer, en prime time televisiu de matí, l’alcalde de Mataró, Joan Mora, apareixia al programa Els Matins de TV3 en companyia de Diego Herrera, fill d’afectats per les preferents i portaveu d’Estafabanca, per parlar de la situació creada a Mataró amb el drama de les participacions preferents venudes a milers de persones, sobretot a la caixa de tota la vida, la Caixa Laietana, que –ironies de la història– arribava el passat 8 de febrer a la gloriosa xifra dels 150 anys d’existència, però ho feia ensorrada en el pou de la història.
Joan Mora apareixia així per primera vegada al mapa dels televidents catalans com un polític capaç d’interpretar la situació que viu la ciutat on governa i de donar-hi resposta. Però només era la primera part de l’operació, ens imaginem que curosament dissenyada des del gabinet d’alcaldia, a les golfes de la Casa Gran.
En una hàbil maniobra per a subratllar la seva vocació d’alcalde per sobre dels partits, Mora es va endur aquell dimecres els representants de tots els grups de l’oposició al Congrés dels Diputats per a mantenir una sèrie de reunions amb els grups de la cambra –també el popular– per tal que s’arbitri alguna solució que permeti pal·liar el drama de les preferents. La idea és que els afectats per les participacions de les preferents –es parla d’entre 6.000 i 15.000 persones–, que primerament van acceptar canviar-les per accions de Bankia, ara es puguin acollir a l’arbitratge que han pactat PP i PSOE per rescatar l’import.
És una operació que no obtindrà grans resultats de cara a resoldre el problema –reconeixia el mateix Mora a la premsa posteriorment– però sí la virtut de donar resposta a una inquietud ciutadana (el dissabte següent, diversos caixers de la ciutat van aparèixer empaperats, així com les seus d’alguns partits i a la tarda hi va haver nova manifestació per La Riera, com ja s’ha convertit en tradició).
Joan Mora ha situat Mataró al mapa –i a ell com a governant– amb un assumpte que mai no s’hauria imaginat, probablement. Amb aquesta operació, ha sabut sintonitzar amb una gran massa de mataronins que estan literalment indignats i liderar el moviment de protesta sense fagocitar-lo; ha fet política en el sentit de representar les inquietuds dels electors. Això és important. Perquè això no és fer gestió, sinó política pura.
L’operació política de Mora en relació a Caixa Laietana va tenir ja un primer indici quan durant la inauguració de la nova biblioteca Antoni Comas, al barri de Palau-Escorxador, ja va anunciar la voluntat que la biblioteca de Caixa Laietana passi a ser pública. Seria una manera molt intel·ligent d’aguantar el cop de la desaparició dels actius de l’antiga caixa a la ciutat i alhora de completar el mapa de biblioteques de la ciutat.
La Política, sortosament, s’obre pas a La Riera 48.
