Estem a ple estiu, i no hi ha estiu sense mosques. Aquest insecte que es passa la seva vida empipant i és l’origen de més d’una distracció, m’acaba de distreure un cop més. És quelcom inevitable. Em ve de petit. A classe sempre m’enduia un clatellot que altre mentre el mestre exclamava: és que et distreus en veure una mosca passar, estigués atent, carai! I jo ja prou que maldava per parar atenció, però em dispersava. Ara pel que he llegit, de la manca d’atenció escolar ja no en donen la culpa a les mosques, ho atribueixen a altres coses més profundes, psicològicament parlant. Però allò meu no era res que requerís cap solució freudiana, allò meu era realment i senzillament, una qüestió de mosques.
I com esteu a punt de comprovar, sense cura aparent. M’he assegut davant del teclat amb la intenció de parlar-vos d’un tema seriós, i que a més estic convençut que era de rabiosa actualitat. Però la mosca… Ara, per més que li dono voltes, tal qual com si fos ella, no em surt. Se me n’ha anat. I si miro el que porto escrit, ja m’he menjat la meitat de l’espai assignat. Per tant, no és qüestió d’anar enrere. Seguiré. Vull dir que segueixo, que segueixo amb la mosca.
Tant de temps contemplant-la, tanta calor enganxifosa compartida, tants anys caçant mosques —en sentit literal, quedi clar—i la veritat és que no he arribat mai a concloure el perquè de la seva essència.
He conegut gent empipadora, “plastògena” —si em permeteu la llicència lèxica. D’aquella que quan la veus i canvies de vorera, t’adones que has fet tard, que t’ha vist, que ja ve i t’envaeix aquella suor freda a ple mes d’agost. Però mai, per pesat i plom que hagi estat algú, mai, ho ha estat com és capaç de ser-ho una simple mosca.
Pensant i pensant, tan sols se m’acudeix que la criatura en qüestió ha de patir d’una malformació genètica que l’aboca a un estat d’una mena de permanent instint suïcida. Ja li pots fotre amb la pala, que ella seguirà empipant tossuda que tossuda.
Ah, per cert, ara m’ha vingut. Us volia parlar de l’embranzida que està agafant la idea d’un moviment sobiranista unitari i transversal per instaurar la República. Ho veig tan clar, que no puc entendre com des d’alguns sectors de diferents partits hi poden estar en contra. A vosaltres no us fa pujar la mosca al nas?
