L’amor, un dels sentiments més intensos i transformadors que pot experimentar un ésser humà, s’ha entrellaçat a la història de la humanitat com un catalitzador d’emocions. Tot i això, paradoxalment, moltes persones pateixen de la por a l’amor. Aquesta aprehensió es pot arrelar en experiències passades, temor al rebuig o fins i tot a la vulnerabilitat emocional.
La por a l’amor és una emoció complexa, i els seus orígens sovint es troben en experiències passades que han deixat cicatrius emocionals. Pot provenir de relacions familiars disfuncionals o de relacions romàntiques prèvies que s’han acabat de manera dolorosa. El temor al rebuig i a ser ferits porta algunes persones a construir barreres emocionals, protegint el seu cor de possibles desenganys.
Aquesta por es pot manifestar de diverses maneres en les relacions.
Algunes persones poden tornar-se distants i inaccessibles emocionalment, mantenint als altres en la distància per evitar ser ferits, altres poden sabotejar inconscientment relacions saludables o buscar parelles no compromeses assegurant-se que l’amor no es converteixi en res gaire seriós.
I és que quan patim aquesta por, aquesta desencadena la recerca constant de perfecció en la parella, fet que porta a una incapacitat per acceptar les imperfeccions i limitacions inherents a tots els éssers humans.
Per tant, allò que ens ajudarà a fer un pas a la superació d’aquesta por, serà acceptar que la vulnerabilitat és una part natural i necessària d’estimar.
