La pressió de ser mare a la societat contemporània pot tenir un impacte significatiu en la salut mental i emocional de les dones.
I és que sovint estem sotmeses a expectatives socials i culturals en les quals es pressuposa que la maternitat és un component essencial de la nostra identitat i realització personal. Aquesta pressió a complir aquests estàndards ens pot provocar ansietat, culpa i una sensació d’insuficiència a les dones que no desitgen tenir-ne o no poden.
I és que avui en dia ens enfrontem a grans reptes en la redefinició de rols tradicionals de gènere, ja que aquelles dones que decideixen postergar la maternitat o no tenir fills, poden sentir-se jutjades o estigmatitzades, causant-nos conflicte intern o baixa autoestima.
La societat moderna en la qual vivim ens exigeix que equilibrem múltiples rols que inclouen el professional i el personal. La pressió per destacar-se a la carrera professional mentrestant es compleixen les expectatives de ser mare, pot resultar aclaparadora generant estrès i esgotament emocional.
També, la pressió per concebre pot veure’s intensificada si una de nosaltres experimenta dificultats per quedar-se embarassada. Un altre aspecte important, és la lluita que batallen moltes dones dia a dia en contra de la infertilitat i que pot ser emocionalment esgotadora i desencadenar sentiments de ràbia, fracàs i pèrdua.
Finalment, quan una dona vol prendre decisions conscients sobre la maternitat, pot generar dubtes i ansietats, ja que sovint ens qüestionem si estem prenent una bona decisió i davant d’això, una bona opció per a clarificar-nos és l’exploració dels nostres valors, creences i objectius en un entorn terapèutic.
