La sodomia i la Inquisició en una obra narrativa

Text: Redacció
647

L’autora Rocío Rodríguez, de Sant Andreu de Llavaneres, ha publicat l’assaig Sodomía e inquisición: el miedo al castigo i la novel·la El sodomita y la inquisición, de la mà del segell Ushuaia Ediciones.

Rocío Rodríguez és llicenciada en Filologia hispànica i doctora en Antropologia social per la Universitat de Barcelona.

A partir del 24 de febrer de 1524 els tribunals inquisitorials de la Corona d’Aragó –Barcelona, València i Saragossa– van tenir competència per castigar la sodomia. A la resta de la península, ho castigaven les autoritats civils. Existia una por al càstig que no es va donar a les cultures de Creta, Grècia o Roma.

A l’època estudiada per l’autora (1550-1700) estaven prohibides les pràctiques sexuals que no conduïssin a la procreació: sodomia entre dos homes, entre home i dona, onanisme i bestialisme.

Els càstigs als quals s’enfrontaven les persones a qui acusessin eren la tortura, morir cremats, assots públics, galeres o desterrament.

L’assaig de Rocío Rodríguez conté 638 dels casos que es troben a l’Archivo Histórico Nacional, on es veu el ventall d’excuses que els acusats – delatats per uns altres o autoinculpats– presentaven per lliurar-se de tan terribles càstigs. Encara que el Sant Ofici i els clergues els repetien contínuament les seves obligacions morals, molts van al·legar no saber que era pecat, que el dimoni els havia temptat, o que van creure estar jaient amb una dona en lloc d’ amb un home. D’altra banda, també existia la por moral: sabien que si morien a la foguera, les seves cendres serien esventades i no rebrien sepultura en un cementiri.

En l’assaig de Rodríguez es presenta un estudi dels personatges i les seves circumstàncies. I en la novel·la, planteja una narració històrica, on les situacions relatades són reals.

COMPARTIR