Sentir ansietat de manera ocasional i breu, davant d’un imprevist o en situacions que comporten cert grau d’avaluació personal, intimidació, enfrontament, superació, risc o descontrol, és una reacció adaptativa normal. En realitat, l’ansietat forma part d’un mecanisme fisiològic necessari per a la supervivència, estimula i prepara els nostres sistemes interns per fugir o lluitar en cas d’amenaça o perill. També el tenen els animals, però ells solen activar-lo quan apareix un perill real i el desactiven ràpidament quan desapareix. Els humans, però, ho hem complicat, i el podem activar per motius irrellevants o amenaces fictícies, mantenint una intensitat, duració i freqüència desproporcionades en relació a la probabilitat o impacte real de l’esdeveniment temut. Aquí és quan es pot tornar patològic.
El trastorn d’ansietat de tipus generalitzat, el més freqüent, a més de generar inquietud, por, impaciència, irritabilitat, dificultats de concentració, alteracions del son, tensió, cansament, opressió pectoral, ofec, palpitacions, tremolors, suors…, pot convertir-se en l’avantsala de depressions, obsessions, fòbies, atacs d’angoixa i de pànic, migranyes, trastorns metabòlics, estomacals, intestinals, musculars o sexuals. La magnitud d’aquests símptomes, juntament amb l’instint natural d’evitar patiments i l’acostumament a remeis ràpids i còmodes, han fet que siguem uns dels països amb un consum rècord d’ansiolítics i psicofàrmacs. Malgrat tanta medicació, l’ansietat segueix creixent. Això ha propiciat que les directives europees i mundials instin a potenciar urgentment l’educació en la salut i l’atenció psicosocial, ja que l’estratègia farmacològica s’ha mostrat insuficient per aturar aquesta epidèmia.
Qui pateix ansietat o ha desenvolupat un comportament ansiós automatitzat (generalment après a la infància), sol donar voltes i voltes a les seves preocupacions, anticipant si serà o no serà capaç de controlar la situació. Si dubta o tem que no ho podrà aconseguir, pot percebre l’amenaça més intensament, augmentant la por i els símptomes. Si aquests símptomes son prou impactants i desagradables, especialment en forma d’atac d’ansietat, d’angoixa o de pànic, la persona pot agafar por de tornar-los a sentir, entrant en bucle i desenvolupant el que s’anomena por a la por. Si no s’hi posa remei, sol empitjorar. Així doncs, a excepció d’alguns casos en els que hi pot haver una causa mèdica, l’ansietat està provocada pels nostres propis pensaments, pors i inseguretats, que activen les nostres alarmes i els mecanismes vinculats, alhora que per falta de comprensió sobre el que és i com funciona realment aquest mecanisme, i la manera d’afrontar-ho.
S’ha vist que els beneficis de la psicoteràpia duren més que els aconseguits amb fàrmacs, essent la teràpia cognitiva conductual la tècnica més utilitzada per tractar l’ansietat, i la que té més consens oficial per l’eficàcia mostrada. No tracta de combatre obsessivament aquest mecanisme natural, sinó de reeducar-lo, centrant-se en modificar aquelles creences, pensaments, actituds i conductes que provoquen preocupacions excessives, generant nous pensaments i comportaments més racionals i adaptatius, alhora que reduint la sobreactivació física amb tècniques de relaxació i de respiració controlada. Si a aquest treball se li afegeix uns hàbits de vida més saludables, no només es pot revertir l’ansietat, sinó que es pot arribar a estar millor que mai.
