En la recta cap al Sant Jordi, destaquem algunes de les novetats editorials d’autors vinculats al Maresme. Són algunes de les propostes que aquests dies es podran trobar a les llibreries, entre moltes d’altres que s’hi afegiran i de les quals anirem parlant-ne els propers mesos.
L’editorial Comanegra publica amb motiu d’aquesta diada L’amor i la lectura, de Sílvia Tarragó. És Una faula de Sant Jordi que tracta una història d’amor amb el plaer de llegir de rerefons. Els protagonistes són l’Anna, una llibretera i en Jordi, un home a qui no li agrada massa la lectura. Una narració senzilla que convida a capbussar-se en els universos que amaguen els llibres. En paral·lel, a més, aquesta obra ha estat traduïda al castellà.
La casa de la frontera, de Rafael Vallbona (Ed. 62) és una novel·la que ve avalada pel prestigiós Premi BBVA Sant Joan i molt ben acollida pel públic lector. Narra la història d’una família i un territori, el Pirineu i s’hi retrata un gran fresc de la història que determina la Cataluya actual, situat entre finals del segle XIX i principis del XXI.
L’editorial centrada en els autors del Maresme, Quaderns de la Font del Cargol, proposa per a aquestes dates tres títols: Terra de crims, de Valerià Pujol, reedició de tot un clàssic contemporani, relats a mig camí de la narrativa negra i el costumisme, amb voluntat literària de resistir el pas del temps, obra de l’escriptor maresmenc més important; Lifting, de Pep Bras, una antologia de 35 anys de contes (1981-2016) de l’autor i Apartheids, recull de poemes de Montse Assens, guardonat amb el 41è Premi Marià Manent de Poesia.
Voliana Edicions, l’editorial que dirigeix Jordi Solé i Camardons des d’Argentona, presenta aquest Sant Jordi nombroses novetats, consolidat el seu projecte amb força. D’entre les que se centren en autors del Maresme destaquem tres títols: Els amors fan l’amor, de Maria Català, una novel·la sobre l’amor, l’amistat, la venjança, la traïció i les contradiccions de l’ànima humana, un passeig agredolç i colpidor pels episodis més lluminosos i pels més obscurs que tot recorregut vital comporta, que mostra la prosa més incisiva i brillant de l’autora mataronina, que fa emergir amb un llenguatge clar la veritat de la vida de moltes dones. També el recull de contes, L’etern retorn, d’Asmaa Aouattah. Escrits amb una gran sensibilitat –sovint amb un punt d’ironia– on emergeixen històries de persones de procedència amaziga i marroquina que viuen a Catalunya, records màgics del país dels ancestres, d’ales migrants, de somnis evaporats, de lluites per la vida i per la dignitat. Relats de dones valentes i desacomplexades que necessiten tallar les cordes que les lliguen a l’opressió. Sempre amb el desig de mostrar olors i realitats difícils d’una banda i l’altra de la riba. I una peça de teatre, L’home inacabat, de Pere Anglas: se situa a Mataró, l’any 1967, en la celebració del centenari del naixement de l’arqueòleg, arquitecte i polític Josep Puig i Cadafalch, quan les autoritats franquistes locals només autoritzen que es col·loqui una placa commemorativa a la seva casa natal. Una companyia de teatre independent no es resigna davant el que considera una injustícia i organitza un homenatge clandestí en forma d’obra de teatre.
Del segell editorial Quorum llibres, recomanem dos títols d’autors de la comarca: el recull de textos en prosa Encara hi ha papallones al jardí, d’Emília Illamola Ganduxé, una nova peça dins l’obra literària d’aquesta interessant autora. I també Petites històries de dies de solitud, de Josep Monrós i Cabús, narracions il·lustrades sobre l’existència, publicades inicialment a la revista Capgròs pel seu autor.
La historiadora Margarida Colomer publica enguany el treball Josep Abril, alcalde de Mataró afusellat pel franquisme. Amb el seu habitual rigor, la historiadora maresmenca se centra en la trajectòria vital de Josep Abril, que combinà el seu ofici de sabater amb un gran afany de saber autodidacta i compromís polític, esdevenint un dels prohoms del republicanisme mataroní de principis del segle XX. A la fi de la Guerra Civil, va ser condemnat a mort i executat pel règim franquista, esdevenint un símbol de les llibertats democràtiques.
Per la seva banda, l’Arxiu Comarcal del Maresme presenta el llibre Any Puig i Cadafalch. Recull d’activitats al Maresme, amb la participació de nombrosos autors. Clou la celebració de propostes per recordar la figura i obra del polifacètic arquitecte modernista, historiador i polític i és el tercer volum de la “Col·lecció documents i estudis maresmencs”.
Destaquem també una proposta de narrativa de gènere, Males decisions, de Susana Hernández. Publicada per Alrevés a la seva col·lecció de referència, crims.cat. Una història sobre un segrest, a través de “l’anàlisi profunda d’uns sentiments inquietants, traumàtics i malaltissos que decidiran el destí de tota una família”.
Interessant novetat editorial, també, la de l’assaig Política-ficció. L’anàlisi política a través de les sèries de televisió, de Damià del Clot, publicada per Editorial UOC. L’anàlisi política no pot prescindir del fenomen televisiu. A través de sèries de referencia com The West Wing, House of Cards, Borgen, Yes Minister, The Boss, Occupied, The Good Wife, 1992 o Show Me a Hero, l’autor investiga les diverses dimensions en què la política s’hi presenta.
Per als més petits, l’Ajuntament de Premià de Mar ha publicat El paper amagat, d’Albert Calls i Ona Carvajal, dins la col·lecció Primília Contes. Subtitulat ‘Un tomb per la història del barri de Santa Maria – Santa Anna – Tió’, aquest relat per a primers lectors acosta els lectors a descobrir el seu veïnat, el ‘Barri Cotet’.
Del poeta mataroní Joan Carles González-Pujalte, l’editorial Meteora ha publicat Les ulleres de Walter Benjamin, premi Narcís Lunes i Boloix 2017.
I dins el segell La Comarcal Edicions, la novel·la Madeline, la historia de una guerra, de Judit Munné Sala. El debut d’una jove autora amb un relat de solidaritat centrat en els conflictes del món contemporani.
I jo afegiria el fabulós llibre de la també maresmenca Maria Sanpla”EL SILENCI DE LES CASES”