Fa uns dies, una publicació a la xarxa X es va fer viral i va acabar convertida en notícia d’alguns mitjans.
El fet era el següent: una conductora d’un autobús urbà de Barcelona havia regalat a un infant de quatre anys un trofeu en agraïment a la seva educació i simpatia. El nen, l’Aran, saluda cada dia la conductora del bus de la línia 55 amb un “bon dia” i se n’acomiada quan baixa del vehicle. Aprofitant que era l’aniversari del menut, la conductora, que es diu Laura, li va voler fer un regal: un trofeu que el designa com el “millor passatger del bus de l’any”.
En el tuit on el pare de l’Aran explicava el fet, i que es va viralitzar, destacava que aquesta acció reforça els valors que treballen des de casa.
El gest de l’Aran i de la conductora va ser molt celebrat a les xarxes. Fins i tot l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, els va posar com a exemple “per aconseguir una Barcelona més humana i propera. Una ciutat més sana i sostenible”.
Podria quedar en una anècdota simpàtica, si no fos perquè l’actitud del petit sembla, avui, l’excepció a la norma. En general, la gent puja al bus sense dir res i, qui diu al bus, diu una botiga o qualsevol lloc on hi hagi gent desconeguda. El “Bon dia, Laura” que diu aquest infant cada matí no és només una mostra de bona educació: és tot un gest que ens recorda la importància de l’amabilitat i la generositat en una societat que cada cop més individualista, narcisista i hostil.
De l’anècdota d’aquest infant en podem extreure altres elements positius. Per exemple, el dels valors que es treballen des de casa i el paper que té la família en l’educació de ciutadans cívics. També el gest de la conductora del bus posa en relleu la importància d’educar els nens amb exemples positius.
La reacció a les xarxes que ha provocat la notícia també ens recorda que l’amabilitat pot tenir un impacte positiu en la comunitat. Precisament les xarxes són espais on prolifera la mala educació, els insults i l’odi, així que una anècdota recordant-nos la importància de ser persones ben educades en el dia a dia és més rellevant del que pot semblar.
Als pobles, el costum de saludar-se pel carrer és molt més habitual que a la ciutat, on tampoc és factible dir “bon dia” a tothom que passa. Però uns mínims de cordialitat, educació i amabilitat en les nostres relacions quotidianes són, clarament, un valor a reivindicar.
