Modelo 77 explica les revoltes reals de molts presos franquistes que, ja iniciada la transició democràtica, continuaven a les presons sense tenir uns judicis justos i rebent un maltractament brutal. Per aquest motiu, es començaven a amnistiar alguns presos polítics. El film segueix les revoltes de la Model de Barcelona focalitzant en el cas d’en Manuel, un jove fora del món delictiu (no és un quinqui de rodalies) que s’anirà implicant en la lluita política per canviar la presó des de dins.
Alberto Rodríguez és un dels grans directors espanyols especialitzat en cinema de gènere tal i com avalen thrillers com La isla mínima, Grupo 7 o El hombre de las mil caras. El seu domini de l’acció i el ‘suspens narratiu’, que a Modelo 77 porta a l’extrem, combinat a una excel·lent direcció d’actors fan que la pel·lícula es converteixi en un gran producte d’entreteniment en la línia de films com El profeta o Cadena perpetua.
El film és aspre, dur, difícil de digerir en alguns moments perquè els seus creadors no intenten posar-se a les files d’un cinema de nostàlgia quinqui com feia Las leyes de la carretera. No hi ha música rumbera de l’època ni pràcticament presència de les drogues (com seria marca de la casa d’Eloy de la Iglesia), Modelo 77 busca una aproximació més d’acció documental, com recreant imatges icòniques. Però Rodríguez, juntament amb el seu guionista Rafael Cobos, saben injectar en moments precisos l’apunt polític o social que redimensiona els esdeveniments. D’aquesta manera, el que podria ser un excel·lent exercici d’estil sobre un gènere conegut per tots, el de presons en la seva variant de fugues, es converteix en alguns moments en un breu apunt sobre la permanència de les estructures feixistes a l’inici de la transició. El film és també una denúncia del funcionariat residual franquista i les seves tortures, però malauradament perd l’oportunitat d’exposar clarament perquè es va fer l’amnistia a alguns presos mentre que d’altres (homosexuals, per exemple) van romandre encara a les presons uns quants anys més. Sembla que, al final, a Modelo 77 a algú li ha fet por remenar el passat.
