Queda molt, molt lluny, aquella mítica cançó que deia ansiedad, de tenerte en mis brazos, musitando palabras de amor… Aquella ansietat romàntica i plena d’il·lusió, ha mutat. Com si fos una mena d’Alien que creix al nostre interior fins sortir abrupta i descontroladament.
El fet de què l’ansietat creixi de forma larvada i invisible, fa que no se li doni prou atenció. En general, se la considera una forma de ser o d’actuar desadaptativa, poc greu, que es sol evadir o apaivagar menjant, bevent, drogant-se o prenent fàrmacs. Això afavoreix que estigui insuficient i erròniament tractada. Com a conseqüència, s’ha erigit en la psicopatologia més estesa —recordem que Espanya és el major consumidor del món d’ansiolítics—. A sobre, la Covid l’ha agreujat i multiplicat de tal manera, que s’està convertint, ella mateixa, en una altra pandèmia. Vaja, com una invasió d’Aliens.
Però no patiu, l’ansietat no és cap Alien, ni de bon tros. Som nosaltres mateixos, les nostres dèries, les nostres pors… Majoritàriament, sol iniciar-se en la infantesa, partint de pors, inseguretats i exigències, que s’arrelen i configuren un comportament emocional que es va automatitzant, sense saber-ho controlar.
En realitat, però, l’ansietat forma part d’un mecanisme natural de defensa que tots tenim —fins i tot els animals—, per fugir o atacar en cas de perill. Mentre aquests l’activen i desactiven només quan corren perill, nosaltres el tenim sempre activat, com si estiguéssim permanentment amenaçats, quan realment no és així, sinó que tenim por de no tenir-ho tot controlat o anticipem que passi quelcom dolent. Al mantenir aquest mecanisme massa temps activat, la seva funció defensiva es trastoca i, com si fos un trastorn autoimmune, ens ataca en lloc de defensar-nos, provocant molèsties com inquietud, impaciència, dificultats de concentració, irritabilitat, insomni, tensió muscular, opressió pectoral, ofec, palpitacions, tremolors, suors…, o ajudant al desencadenament de depressions, obsessions, fòbies, atacs de pànic, migranyes, trastorns metabòlics i digestius, còlon irritable, malalties psicosomàtiques…
Un bon grapat de raons per buscar-hi remei, oi? Doncs, la bona noticia és que, mitjançant el tractament psicològic cognitiu-conductual combinat amb tècniques de relaxació, es pot rebaixar i millorar l’ansietat de manera natural. I fora Aliens!
