El pas del temps és inexorable. Com més em vaig acostant a la tardor de la vida, més veig el temps passar fugisser. Penso que la joventut és el meu passat. Vull gaudir de la meva maduresa.
Malgrat que quan era jove m’agradava tenyir-me el cabell, amb tons vermellosos, fa uns anys vaig tenir la necessitat de sentir-me jo mateixa, sentir que em feia gran i que això no era una cosa que havia d’amagar. Vull envellir d’una manera natural.
Fa temps vaig decidir deixar-me cabells blancs que em recorden a la meva mare i a la meva àvia. Tampoc em treuré les arrugues, són el testimoni del passat, d’instants secrets, de patiments, però també de moments feliços, de rialles, d’expressió dels meus sentiments, del gaudi amb la família i de l’amistat.
Les dones quan ens fem grans, a més de la marginació com a gènere, patim la marginació per qüestió de fer-nos velles. Quan no podem ser valorades per estar en edat fèrtil, estar primes o estar dins els cànons de bellesa, som marginades de la societat i ens convertim en invisibles.
Sembla que l’opinió pública tendeixi a considerar que l’home quan es fa vell és sinònim d’experiència i de prestigi. Per a les dones, envellir és considerat com una desgràcia. Avui m’agradaria reivindicar la maduresa femenina com un valor i no com una rèmora.
La majoria de la societat no suporta que les dones grans compartim llocs en els mitjans visuals, llocs en l’administració pública…, etc. Quan una dona es fa gran esdevé més difícil que es valori la seva experiència i professionalitat. Existeix una gran discriminació en molts sectors de la nostra societat.
Vull que se’m valori pel que dic, pel que faig, pel que penso, no pas pel meu aspecte. En definitiva, pel meu pòsit cultural, per la capacitat d’anàlisi, per la de reflexionar i per la meva manera d’estimar.
La maduresa m’ha ensenyat que estar viva no és el mateix que viure. La vida no només són els anys, també és saber créixer emocionalment amb esperança i bellesa, tot aprofitant aquells moments que mereixen ser viscuts.
Has dit el que pensem moltes, Margarida.
Es absolutament certa aquesta poca valoració de la dona madura.
Mentre es diu que un home es interessant per les canes, a nosaltres ens diuen velles, i aixi amb tot.
Jo encara em tapo els cabells blancs, però cada vegada mes sovint penso que ho deixare de fer.
Sempre t’he vist, amb bons ulls, tenyida vermella o rossa, pero ara amb el cap blanc, ETS molt interesant, i mai en ve al cap pensar quans anys tens, la mirada i el somriure demostren la teva intel-ligencia, no els anys…per aixó saps escriture…