En plena efervescència de la polèmica i crítica sobre les clàusules d’alguns préstecs hipotecaris, els concedits a consumidors per a l’adquisició del seu habitatge habitual a interès variable, destaca la sentència nº 241/2013 de 19 de març dictada pel Tribunal Suprem, atès ve a fixar els paràmetres a què hem d’atendre per intentar negociar amb l’entitat financera la modificació o supressió d’aquesta clàusula.
La clàusula sòl té com a objectiu minimitzar l’efecte negatiu que una baixada de tipus d’interès té per al banc, fixant un tipus d’interès mínim que el client haurà de pagar amb independència de la major baixada del tipus de referència pactat, euribor o IRPH. Per la seva banda la clàusula sostre, disposa un tipus d’interès màxim, per sobre del qual no afectarà al consumidor titular de la hipoteca.
Aquesta clàusula terra ha estat considerada lícita per l’alt tribunal, en aquest tipus de contractes, sent abusiva únicament quan hagi estat fixada sense el mínim de transparència exigible als contractes amb consumidors, si bé la nul·litat de la clàusula no afectarà la resta del contracte ni a les quantitats ja pagades. El Tribunal exigeix que el consumidor sigui informat, en el moment de signar el préstec, sobre els aspectes positius i negatius que li pot suposar aquesta clàusula. Així mateix, el consumidor ha de ser informat d’altres productes, a fi de poder comparar i decidir. La Sentència obliga les entitats condemnades a eliminar dels seus contractes aquest tipus de clàusules, prohibint usar-les en el futur tal com venien sent redactades.
Per tant, el consumidor haurà d´assessorar-se per comprovar si es troba en el cas a què es refereix la sentència del TS i, si escau i ho considera oportú, iniciar el procés de negociació amb l’Entitat, reclamació davant els òrgans competents (fins i tot davant el Banc d’ Espanya), i en última instàn
