L’any 2007 un grup de persones del Col·lectiu de Teatre EPMA de Mataró (EPMA Solidària) es van comprometre a posar en marxa fórmules per les quals s’oferís a col·lectius en risc de marginació social o abandonament de participar en un projecte solidari de manera que s’impliquessin alhora en gaudir d’una activitat relaxant i plaent per a ells però també per a tots els involucrats en el projecte.
A partir d´aquesta iniciativa es va crear l’embrió necessari per organitzar, a nivell local, una caminada solidària a favor de les famílies amb malalts d´Alzheimer. S’acordà que l’entitat que administraria les ajudes entre les diferents famílies seria l’Associació de Familiars d’Alzheimer del Maresme (AFAM), amb seu a Mataró i amb un llarg recorregut.
A poc a poc, i sense desmai, el col·lectiu es va anar mobilitzant per organitzar l’engranatge administratiu i funcional del projecte intentant abans que res sensibilitzar la ciutadania de les conseqüències d’aquesta plaga, ja que pràcticament estant aquesta molt estesa entre la població –sobretot entre el col·lectiu de persones més grans de seixanta anys– seguia sent una autèntica “desconeguda” per a gran part de la societat.
Cal explicar que les famílies afectades per un (o diversos) malalts s’enfronten a un total abandonament i desemparament davant la necessitat d’estar pendents d’una persona del seu àmbit més proper durant les 24 hores del dia i per a tota la vida del malalt, sense comptar el cost econòmic que aquesta situació suposa per a la família; un calvari moral, ètic i assistencial. Només els costos directes que genera l’Alzheimer en una d’aquestes famílies superen els 31.890 euros anuals de mitjana.
I, òbviament, en la majoria dels casos les famílies implicades no disposen del pressupost necessari per cobrir la cura del malalt ni l’ajuda necessària, ja que la majoria de casos requereixen d’una constant assistència. Moltes vegades és la pròpia família la que requereix ajuda psíquica suplementària, de personal tècnic especialitzat i qualificat que ajudi a afrontar aquesta doble situació; del malalt en el seu estat de prostració o vegetatiu, i del propi estat de xoc que viu la pròpia família.
En l’àmbit públic, la Seguretat Social tampoc disposa dels recursos necessaris per afrontar aquesta terrible situació. Si a això se li suma que tampoc existeix a les diferents administracions un pla específic dirigit a pal·liar els efectes de la malaltia –que a dia d’avui no té cap remei efectiu–, aquestes famílies es troben en una situació de desesperació, oblit i marginació. En molts dels casos, hi ha episodis de ruptura familiar arran de l’estat de desorientació, estrès o depressió.
Ben aviat, al projecte de la Caminada de l’Alzheimer s’hi van anar sumant entitats locals d’oci, esport i comerç, i també infinitat de particulars per crear l’embrió d’una altra forma de solidaritat, amb el reconeixement i l’ajuda de l’Ajuntament de Mataró. Es tractava d’implicar persones anònimes voluntàries, compromeses i responsables que poguessin ser empàtics amb els més necessitats, però auxiliar-los d’una altra manera diferent, buscant una altra forma de solidaritat.
Amb aquests indicis va néixer l’Associació Mataró Camina, un col·lectiu que s’ha anat formant i consolidant durant 17 anys, en els quals –amb insistència, paciència i compromís– s’ha anat incorporant dins del panorama solidari mataroní com una nova entitat del tercer sector, amb el beneplàcit de la societat civil. I ha intentat fer partícips a persones, entitats i empreses que, de forma anònima, aporten “la seva quota solidària”, la qual cosa creiem que prefigura unes noves formes de solidaritat.
D’aquesta manera la dissetena edició de Mataró Camina per L’Alzheimer mobilitzarà a més de sis mil persones i pretén recaptar més de trenta mil euros.
Altres esdeveniments importants organitzats recentment per l’entitat, i amb un èxit notable, han estat els concerts L’Emoció de les coses i Els Àngels de Gwen Perry, que han aconseguit més de 65.000 euros destinats a l’Associació Espanyola contra el Càncer, l’escola L’Arboç de nens amb pluridiscapacitat de la Fundació Maresme i el menjador social Fundació Sant Joaquim, totes aquestes entitats d’àmbit local de Mataró.
Això ens demostra que lluny de rendir-se i quedar-se asseguda al sofà, la societat civil s’organitza cada cop més, a través –això sí– de noves formes de solidaritat: són ciutadans anònims que es reafirmen en el desig de passar a l’acció desinteressadament (davant la passivitat de les institucions) i amb la voluntat d’ajudar aquestes famílies que, per un atzar de la vida, es troben en una situació d’extrema dificultat per una malaltia degenerativa i silenciosa.
