Són 52 quilòmetres de costa, amb més de 50 platges de sorra daurada. El litoral maresmenc és pur i constant canvi que es fa evident amb els temporals, que cada cop són més intensos. Com hem arribat fins aquí i quin és l’estat actual de la costa de la comarca? A Tribuna Maresme parlem amb dos experts del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB) sobre la preservació del litoral de la comarca per a la posada a punt de la temporada de platges.
El litoral del Maresme representa una costa linear que està molt exposada. És una característica que en fa que sigui variable, i que sempre ho hagi sigut. Ho explica Jordi Pagès, investigador del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB): “la costa del Maresme no té cales, no té sortints ni entrants de terra, per la qual cosa hi ha més moviment de sorra en horitzontal al llarg de la costa”. Amb aquesta característica de costa oberta, sumat al tipus de sorra de les platges de la comarca, Pagès exposa que “com més gruixuda és la sorra, més dinàmica i moviment hi ha”.
El Maresme continua creixent. Els anys d’expansió i urbanització de la comarca van deixar construccions a peu de platja i els principals enllaços de comunicació a prop del litoral. La que va tenir un efecte més directe en les platges és la construcció de ports esportius, a partir dels anys 60, que van marcar un abans i després. Amb la corrent marítima dominant a la zona, que és de nord a sud, els ports han canviat la fisonomia del litoral. Pagès els compara amb “preses”, que han comportat que la sorra s’acumulés en el vessant nord i el sud s’erosiona. És una realitat a la qual, assegura l’investigador, només cal prestar atenció anant en tren. Precisament, es pot observar des de les finestres dels combois, amb la construcció ferroviària a primera línia de costa, com les cases. “Una platja és massa dinàmica per urbanitzar-la”, sentencia Pagès, i al Maresme s’ha fet: “el Mediterrani normalment és un mar molt calmat i li hem posat les cases al costat de l’aigua. Ens pensem que són un espai més de la ciutat.”
Entre el 1956 i l’actualitat, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ha comptabilitzat que hi ha hagut 30 platges del Maresme que han guanyat terreny, mentre que 25 n’han perdut. La regressió succeeix, sobretot, durant els temporals. Des del CEAB, Pagès posa en relleu que, amb el canvi climàtic, no hi ha dades que demostrin que n’hi ha més, però sí que són més forts. Una afirmació que comparteix amb Candela Marco, també investigadora del CEAB. Marco, especialitzada en ecologia marina, fa notar que la regressió no només és a la superfície: també ho ha fet la pradera de posidònia de Mataró. És la més important de la comarca i quatre anys més tard, no s’ha recuperat dels efectes del Gloria del gener del 2020. “Estem veient que la posidònia continua en regressió. No aconseguim que la pradera de Posidònia de Mataró torni a un estat anterior al Gloria. No tenim encara una cartografia per comparar l’àrea que hi havia, però en les estacions fixes que tenim, veiem que la Posidònia ha retrocedit 5 metres mar endins”, avança Marco. Explica que el temporal del 2020 va deixar la Posidònia descalçada de sediments i, amb l’onatge i les corrents fortes continua la regressió.
Entre el 1956 i l’actualitat, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ha comptabilitzat que hi ha hagut 30 platges del Maresme que han guanyat terreny, mentre que 25 n’han perdut. La regressió succeeix, sobretot, durant els temporals.
La dinàmica sedimentària de les praderes ha canviat i canvia amb els temporals marítims. “En els últims anys hi ha hagut un viratge a la costa catalana que ha canviat una mica la dinàmica dels vents i ara són més d’influència de l’est o del sud-est”, explica Marco. Són uns canvis que els experts estudien: “ara estem parlant de com canvia la pradera, però això té conseqüències més enllà en els ecosistemes, i també en la societat”. Les praderies de Posidònia contribueixen a la producció d’oxigen i funcionen com a zones de cria i refugi per a moltes espècies d’animals. Com a solució principal, Marco aposta per “protegir i conservar” la Posidònia que hi ha en aquest moment “una replantació de Posidònia és massa lent. Aquest tipus de planta ha trigat centenars d’anys d’estar en l’estat que té ara, i això no es recupera amb una replantació a petita escala. Hem de reduir els impactes que sí que podem fer: els produïts per éssers humans”.
“El canvi climàtic no el podem revertir”, sentencia des del CEAB la investigadora Candela Marco, “però podem millorar-ne l’impacte fent la costa més forta”. Al Mediterrani l’hem castigat i la pèrdua de biodiversitat de les platges maresmenques també es fa evident. Cada cop hi ha menys diversitat d’espècies: “és una visió catastrofista, però és una realitat que no es pesca tant com abans. Els canvis i pèrdua d’hàbitat han estat produïts pel canvi climàtic en els seus diferents efectes”. A part dels temporals, també ho és l’augment d’1,7 ºC al Mediterrani respecte al 1982, segons dades de l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar, com a dos factors principals. Hem deixat, amb l’activitat dels humans, un ecosistema “en un estat de vulnerabilitat que fa que els impactes siguin més forts”. Davant d’aquesta situació irreversible, ara, segons Marco, el més important és “prendre’n part” i actuar amb responsabilitat.
Una posada a punt de les platges complexa
Mes de juny, i a punt de començar la temporada de bany, les platges maresmenques es posen a punt. Ho fan recuperant-se dels efectes del temporal Nelson que, amb vent de garbí a finals de març, ha deixat al descobert zones rocoses que fins ara quedaven sota la sorra a l’Alt Maresme, o la imatge del retrocés de la platja del Callao de Mataró.
Segons un estudi del Laboratori d’Enginyeria Marítima i el Centre Internacional d’Investigació dels Recursos Costaners de la UPC amb la col·laboració de la Generalitat, 5 passejos marítims del Maresme presenten un alt risc de soscavament a llarg termini per la pujada del nivell del mar. Són els de Vilassar i Premià de Mar, el Masnou, Montgat i Pineda de Mar. Conclouen en què fa falta prioritzar les actuacions o quedaran inoperatius a llarg termini.
Per a Jordi Pagès, investigador del CEAB, les actuacions d’urgència han d’evitar consolidar la idea “que la platja és immutable i fix”. Argumenta que “és un lloc dinàmic i les actuacions han de ser suaus” per tal de “capejar el temporal”. L’expert assumeix la complexitat que hi ha darrere de les costes maresmenques per apostar per “solucions basades en la natura”: no hi ha suficients praderies de Posidònia que protegeixin el litoral, ni dunes. Per a Pagès, la idea principal és la de “canviar la mentalitat i entendre que les platges són dinàmiques”, com també deixar espai. Per això, caldria repensar l’organització de la comarca, que, assegura, a llarg termini haurà de variar: “l’any 2100 no podrem tenir la via del tren o la nacional a primera línia de mar. Li hem de deixar més espai a la costa”, sentencia.
A curt termini, el Ministeri de Transició Ecològica (MITECO) ha destinat 1,5 milions d’euros d’urgència per actuar a Pineda de Mar, Sant Andreu de Llavaneres i Sant Vicenç de Montalt, com també a Badalona. Les obres ja han començat i han de revertir la pèrdua de sorra, que es farà palesa aquest estiu amb menys guinguetes a la comarca. Les obres d’urgència busquen revertir una pèrdua del litoral que, a Premià de Mar, no ha passat en aquest últim temporal.
El municipi premianenc ha apostat per ser el primer a sumar-se al projecte de MITECO. Van començar el 6 de juny de l’any passat i la previsió és que acabin la tardor vinent. Les obres han quedat pausades per la falta de recursos econòmics necessaris per part del Ministeri Espanyol, que s’ha compromès públicament a acabar-les el setembre. Ja s’ha construït un espigó paral·lel a la costa i abocat sorra del fons marí per regenerar la platja. Queda pendent, després de la temporada de platges, enllestir l’espigó de l’estació, que s’ha d’allargar amb un angle recte cap a Barcelona i allargar-lo per la superfície.
L’actuació de Premià de Mar és la primera fase d’un projecte d’obres d’estabilització del litoral maresmenc. Aquesta també contemplava la construcció d’un espigó al terme del Masnou, que va renunciar al projecte. Els alcaldes de la comarca han demanat fer un front comú per una estratègia conjunta al Maresme, amb la creació d’una Taula del Litoral que també inclogui els municipis sense platja, ja que compten amb les rieres, un altre element característic maresmenc.
