En Manel Ferrer és un home de ràdio. Des de ben petit que ha estat darrere del micròfon i hi és cada tarda amb el programa Ona Maresme, conjuntament amb diferents ràdios de la comarca. És una coproducció de La Xarxa amb Ràdio Calella Televisió, Ona Malgrat, Ràdio Tordera, Palafolls, Canet, Ràdio Santvi i TV Mataró, que tenen com a capçalera Premià Mèdia. Ferrer té les coses clares i s’estima el mitjà com res: durant l’estiu ha presentat el programa Obert X Vacances, amb més de 60 emissores locals, i la temporada recurrent el “Col·lectius en xarxa”. És una feina de treball en equip de periodisme de quilòmetre zero. Un tipus de periodisme que, assegura, s’està reinventant. Parlem amb ell, amb motiu del Dia Mundial de la Ràdio i el centenari de la ràdio a Catalunya, sobre els reptes de futur del periodisme i la ràdio de proximitat.
Ets la veu del Maresme?
Soc una de les veus del Maresme. Hi ha molts referents i persones que podríem dir que durant molts anys han estat la veu del Maresme, però ara segurament sí que pel tipus de programa que faig, soc una veu reconeguda per la gent de la comarca.
Estàs fent l’Ona Maresme cada tarda de 16 a 18 h amb diferents FM de la comarca. Per què l’hem d’escoltar?
L’Ona Maresme crec que és el resum de tot allò que passa a la comarca. Una comarca que, al final és molt llarga. Té molta extensió i crec que ens coneixem molt poc. Em sembla que, de vegades, ens molestem molt poc en conèixer el que ens queda una mica lluny de casa nostra. El que passa al poble del costat o dos més enllà ja és molt lluny.
L’Ona Maresme com coneix a la gent de la comarca?
Al principi era un programa més informatiu i, malgrat que mantenim això, és cert que arribem a una hora de la tarda en què cada emissora ha fet el seu informatiu matinal i local. Per això, apostem per la cultura, l’entreteniment i històries.
Estàs definint l’essència del periodisme de proximitat. Li estem perdent l’interès?
Crec que el periodisme de quilòmetre zero ha anat canviant. No li estem perdent l’interès, però es troba en un moment que s’està reinventant. Mentre els mitjans més generalistes creixen molt de pressa i visiblement, ho veiem amb els canvis que fan en pantalla, els mitjans de comunicació locals també ho estan fent en un altre ritme. El fet d’anar una mica més lents ens permet acotar molt més i apuntar molt més cap a on hem d’anar.
“Crec que el periodisme de quilòmetre zero ha anat canviant. No li estem perdent l’interès, però es troba en un moment que s’està reinventant. Mentre els mitjans més generalistes creixen molt de pressa, els locals ho fan a un altre ritme. Anar més lents ens permet apuntar més cap on hem d’anar.”
Cap a on hem d’anar?
Hem d’anar al final cap a un producte que volem que es consumeixi ràpidament. Per mi, abans una entrevista que durava 45 minuts era molt bona entrevista. I ara, una entrevista que en 10 minuts ets capaç d’explicar-me el mateix que amb 45, crec que la gent ho premia. Volem immediatesa, que el concepte quedi gravat, si pot ser, amb un clip de 40 segons millor que en una entrevista de 5 minuts. Hem d’aprendre a sintetitzar molt més i aquesta síntesi que acabem fent, també saber vendre-la.
No ens perdem molt de context? Si el perdem, perdem històries.
Ens perdem context, però crec que la gent ja no busca tant context, sinó la notícia. La persona ja no busca qui és la persona, com va començar… sinó què està fent i per què és important el que fa. A l’hora de muntar-ho, periodísticament és més difícil. Crec que en el cas de l’Ona Maresme sí que ens en perdem, de context, però el programa és el resum de les ràdios, molts d’ells ja s’han tractat en les seves emissores prèviament i segurament amb entrevistes més extenses. En el cas de l’Ona Maresme crec que es premia la velocitat i, si en aquest temps aconseguim que s’expliqui tot, és un èxit.
Valorem el periodista local?
Crec que encara que hi ha periodistes que el fet de plantejar-se que el seu futur implica treballar a una ràdio local ho entenen com un demèrit. Els agradaria estar treballant a grans cadenes i caure a una ràdio local o comarcal és un “podria haver-ho fet millor”. Crec que hem d’aconseguir canviar aquest concepte: que les ràdios locals no siguin un lloc per passar l’estona o fer un pont per arribar al destí final, sinó que sigui un lloc en què la gent s’hi vulgui quedar. El periodisme i el periodista local són essencials.
Per on passa futur del periodisme i ràdio local?
Quan em pregunten això tiro per terra el que diuen que la ràdio desapareixerà. Em sembla que ara s’ha demostrat que la ràdio no desapareix: està sent el mitjà que serveix per créixer i desenvolupar i innovar en tot el món del periodisme. Crec que s’han d’invertir més diners perquè si volem fer-ho, s’ha de fer bé. El futur de la ràdio és, per mi, que es pugui veure, que la gent s’ho pugui fer seu i que formin part de tota l’experiència radiofònica.
“Encara que hi ha periodistes que el fet de plantejar-se que el seu futur implica treballar a una ràdio local ho entenen com un demèrit. Hem d’aconseguir que les ràdios locals no siguin un lloc per passar l’estona o fer un pont per arribar al destí final, sinó que sigui un lloc en què la gent s’hi vulgui quedar.”
Ona Maresme és un programa coral amb diferents ràdios. Què és el millor de treballar d’aquesta manera?
Per mi, la distància. Molta gent et diria que ens cal estar compartint redacció, però per mi el fet que cadascú estigui en un poble i tenir la certesa que passi el que passi al Maresme tindrem múscul de poder-hi arribar, si passa alguna cosa en directe, em dona molta tranquil·litat perquè sé que no ens perdrem res del que passi a la comarca. La gent que hi treballa, en molts casos també hi viuen. Coneixen molt bé el territori i saber que qui està explicant les coses és una persona que coneix aquell espai és el més important. Són gent que aprecio molt. Som un equip majoritàriament jove, amb gent que porta molts anys i al final ens portem molt bé. Això es nota al resultat del programa, que és molt fluid.
Normalment ets tu qui fa les preguntes. Però: quina pregunta no he fet i t’agradaria que et fes?
Potser pel programa que no he fet mai.
Quin és?
Hi ha una idea que tinc des de gairebé el primer dia que vaig arribar a Premià, que em fan falta recursos, i és d’àmbit comarcal. Seria un programa que ens permetés recórrer la comarca de punta a punta i que ens permeti conèixer tots els pobles del Maresme, amb els seus veïns. El veig més visual, potser hauríem de fer una crida a TV Mataró i el Consell Comarcal del Maresme per fer arxiu.
Una última pregunta: “la teva pregunta”. Es lliga molt fent de periodista?
(Riu) Sí, és una de les preguntes que he fet a molts entrevistats. Guardo molt les distàncies, lògicament, però és una pregunta que serveix per destensar el convidat perquè ve nerviós. Amb aquesta pregunta els descol·loques perquè és un tema que no s’esperen i, a partir d’aquí, es queden còmodes i comencen a parlar de tot. Es lliga molt fent l’Ona Maresme? He lligat més fent altres programes, però es coneix a molta gent interessant.
