L’esperit del temps és una novel·la que tracta de com un científic austríac es va convertir en nazi i va col·laborar en l’eliminació d’aquells que no eren considerats de raça ària. La narració comença com aquest científic es veu obligat a escriure les seves memòries. En elles confessa la barbàrie de l’Holocaust. Demostra com la ciència sense ètica pot ser molt perillosa.
L’extermini va ser massiu, les víctimes de l’Holocaust seran els jueus, eslaus, els homosexuals, els gitanos, els comunistes i totes aquelles persones que no combregaven amb el nazisme. La connivència de la ciència alemanya i austríaca va ser estreta amb el poder. Quan acaba la Segona Guerra Mundial, aquest científic torna a la Universitat i cap els anys setanta se li concedeix el Premi Nobel.
L’autor, Martí Dominguez, és biòleg, periodista i director de la revista ‘Mètode’, de divulgació científica. Tot i ser una novel·la de ficció, es basa en dades científiques; i per tant, sap molt bé de què parla. És el Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any.
Avui, l’extrema dreta torna ocupar llocs estratègics a tota Europa i el nostre país. L’esperit europeu permet els camps deshumanitzats i vergonyosos de refugiats i milers de morts a la mar Mediterrània. No és un altre holocaust?
L’esperit del temps és l’actitud de viure com si no passés res, com si la pujada de l’extrema dreta fos una cosa tan natural en un estat democràtic. Fins i tot col·laborar-hi i blanquejar l’holocaust nazi a casa nostra sembla normal.
L’extrema dreta i el feixisme són una realitat tangible i hem de fer el possible per combatre’ls, no hi poden haver excuses.
M’ha agradat molt aquesta sintesis tant clara i concreta de la novela que fá la Margarida, i la seva compaança amb la realitat d’avui que, de cap manera, voldriem tornar a viurer.