En Chung-Man Kim, de Premià de Mar, va deixar de banda les seves pors per presentar-se al càsting d’un nou programa musical. En aquell moment amb prou feines en sabia el nom: Eufòria, però amb poc temps el programa es va consolidar com a un format d’èxit a TV3. Una decisió que, assegura, l’ha marcat tant personal com professionalment, després d’actuar al Palau Sant Jordi davant de més de 17 mil persones a principis d’estiu. Amb l’experiència a l’esquena, parlem de la seva nova etapa com a artista.
Com valores tot el que estàs vivint?
Molt bé, estic fent concerts, sobretot amb els d’Eufòria. També estic definint el meu nou projecte musical, a part de preparar un single nou en català. Potser fa uns anys el Chung-Man no hagués pensat de fer-ho en català perquè no tinc gaires referents en aquest idioma, tot i que sí que havia fet algun tema. Crec que ara m’agradaria connectar amb la gent que m’ha vist a Eufòria i que és un bon moment.
Eufòria t’ha fet escriure en català però, el Chung-Man de fa uns anys en quin idioma hauria escrit?
Sobretot en anglès i una barreja de tots els idiomes que conec: anglès, castellà, coreà… sempre faig una mescla de totes les llengües. Per mi és molt fàcil que estigui escrivint i de sobte canviï un tros de la cançó o bé jugar amb les paraules en diferents idiomes.
Abans que et proposessin presentar-te al càsting, t’havies plantejat participar a un reality?
Mai m’havia plantejat entrar a televisió i formar part d’un programa perquè no em fiava gaire del que és el format televisiu. No sabia si podia encaixar gaire amb el meu perfil, ja que soc una persona molt introvertida. Crec que parlo més amb les meves accions que paraules. He tingut sort i he encaixat en el programa d’Eufòria. Em van donar a entendre que perfils com jo també érem necessaris i importants.
TV3 continuarà apostant per aquest programa amb una segona temporada. Hi haurà 16 concursants més…
Crec que puc dir que la nostra temporada sempre serà especial, sempre serem els primers. Tinc molta curiositat per saber qui seran els 16 següents concursants. Hi haurà més gent al càsting… quan vam entrar no sabíem ni com seria Eufòria, ara sí. El llistó està molt alt i els pròxims concursants potser tenen més pressió, tot i que ja saben on van.
En aquesta primera edició ha destacat la bona sintonia entre vosaltres.
No pensava que faríem tanta pinya i ens vam donar suport entre nosaltres, sobretot pel fet que érem 16 persones vivint el mateix procés. Tot i que fos un talent show i competíem, tots coneixíem el dolor de cadascú. Tenim perfils molt diferents, però ens uneix la música, que és un pont. Li pots explicar a algú, però no t’entendrà completament.
Entre els 16 vau omplir el Palau Sant Jordi. Com és actuar-hi?
Per mi va ser un somni fet realitat veure tanta gent davant meu reaccionant i cantant amb mi: va ser inoblidable. És el concert més important que he fet a la meva vida i espero, en un futur, poder repetir-lo, seria un objectiu com a músic.
Ara comences la carrera en solitari, vas pel camí de treure singles. Et fa por que es rebaixi el fenomen i vagis tard?
Em fa respecte, més que por. Òbviament no serà el mateix a mesura que passi el temps, és normal que passi. Crec, i tinc fe, que qui em vulgui escoltar, encara que passi el temps es quedarà i esperarà.
Durant el programa no has oblidat les teves arrels coreanes
Sí, sempre les tinc presents. Crec que és el meu toc diferenciador, molts artistes intenten buscar la seva identitat, el seu tret distintiu i jo sense buscar-lo ja el tinc.
És el teu tret diferencial que t’ha sigut una sort, però vas patir perquè fos al contrari, un inconvenient?
Les primeres gales del programa sí que vaig pensar que en ser asiàtic potser la gent no acabaria de connectar amb mi del tot i que es fixarien en altres concursants amb qui es poden veure més reflectits. A partir de la gala tres o quatre vaig veure que la gent feia un canvi i estic molt content del suport que el públic català m’ha donat.
I les crítiques?
Hi ha algunes que tenen més tacte que d’altres i les pots entendre. És normal que et critiquin, però penses que és molt fàcil estar a casa i criticant des del sofà sense saber el que hem passat per fer-ho el millor possible a les gales, però darrere hi ha molta feina. Hi ha hagut alguna crítica referent el meu origen o ficant-me en una nacionalitat que no soc. Per molta gent soc el xinès, però tristament ho tenia assumit abans d’entrar al programa i crec que he fet bé la meva feina i he donat exposició a la meva cultura: la coreana.
