L’hort social de Premià de Mar són 8.000 m2 que vessen de solidaritat. D’ençà que el 2015 es va iniciar el projecte, de la mà de Pere Fabrés, la idea no ha fet més que créixer. La iniciativa s’adreça als veïns de la població en atur de llarga durada o bé també en risc d’exclusió social. L’objectiu és que tothom que hi vagi es formi en el conreu, mentre que en recull la collita per a l’autoconsum i els excedents es distribueixen des del Centre de Distribució Solidària d’Aliments (DISA) de Premià.
La tasca va més enllà de treballar el camp, s’hi estableix un espai de desenvolupament i interrelació tant personal com cultural. L’hort es converteix en un espai d’aprenentatge, amb una formació teòrica i pràctica per part de Quim Rossell, el pagès de la finca. A més, és un espai clau per a la socialització i ho sap bé en Norbeen, un dels primers voluntaris, que explica que hi ha trobat “una gran família”. Hi va sempre que pot i és fidel als dimarts i dijous, quan l’hort obre les seves portes a tothom fins a dos quarts de dotze del migdia.
Tanmateix, recentment s’han posat en marxa les beques de formació, de les quals se’n poden beneficiar les persones en procés d’inserció laboral i compromís amb el projecte. Impliquen destinar dues hores diàries de dilluns a dijous entre els mesos d’abril i setembre, com a reforç durant l’època de més collita.
CLAM A L’AJUDA
“Tota ajuda és molt ben rebuda”, assegura Joan Sagués, voluntari. L’ambició a créixer porta al projecte a buscar aportacions, de particulars o empreses, no necessàriament relacionades amb l’agricultura. Tanmateix, també es procura donar sortida als usuaris que hi treballen i s’ofereix la possibilitat de contactar amb entitats que necessitin personal. “Convidem a la gent que ens visiti, que ens conegui, per donar visibilitat a un projecte de caràcter social i integrador”, afirma Sagués. La iniciativa no tiraria endavant sense ell, el Carlos, el Pere, el Quim i tots els qui dia rere dia comparteixen hores de feina a l’hort.
L’HORT SOCIAL, MÉS NECESSARI QUE MAI
L’objectiu d’abastir el màxim de gent possible condiciona l’elecció del que es conrea. A fi d’aprofitar al màxim la terra, s’opta per aliments que es conservin durant un llarg temps i tinguin una gran producció. S’hi conreen fins a vint hortalisses diferents i, sobretot, patates i tomàquets. La suma de tot plegat entre l’octubre de 2019 i finals del 2020 va ascendir fins a un total de 15 mil quilos. D’aquests, 11 mil es van derivar a DISA Premià, entitat col·laboradora amb Càritas Diocesana, que ha vist com les demandes d’ajuda es disparaven un 77% aquest últim any.
