La recentment publicada Llei de suport als emprenedors estableix tot un seguit de mesures fiscals que afecten els grans impostos del sistema tributari espanyol (IVA, Impost sobre Societats i IRPF), i que haurien de contribuir directament a la millora de les finances empresarials i indirectament al tan esperat rellançament de l’economia.
Algunes de les novetats introduïdes per la Llei encara estan pendents de regulació reglamentària, i és per això que, donades les rigideses i limitacions que acostuma a introduir el legislador, caldrà esperar per a avaluar en quina mesura podran o no contribuir a l’assoliment dels objectius.
Pel que fa a l’IVA, i després de ser molt reclamat des de fa temps per part de sectors polítics i empresarials, finalment s’introdueix el Règim especial del criteri de caixa per la seva liquidació. Entrarà en vigor el proper 1 de gener de 2014, serà d’aplicació voluntària i, en general, s’hi podran acollir els empresaris que durant l’any natural anterior no haguessin superat els 2.000.000 d’euros de facturació, sense perjudici d’altres requisits i obligacions que puguin ser exigits pel reglament que encara està en fase de tramitació parlamentària. Com tot règim tributari, el Règim especial del criteri de caixa té excepcions que determinen l’exclusió de la seva aplicació, i que en el cas que ens ocupa, poden tenir el seu origen tant en el subjecte passiu, com en el tipus d’operació que es tracti. Per exemple, constitueixen excepcions a l’acolliment al Règim especial:
- Superar un import màxim en efectiu que un empresari podrà percebre d’un mateix destinatari. Aquest import màxim queda pendent de determinar-se pel Reglament.
- La realització de determinades operacions com les acollides als Règim especial de l’agricultura, ramaderia i pesca, Règim especial del recàrrec d’equivalència, adquisicions intracomunitàries de béns, importacions i assimilades, entre d’altres.
El criteri de caixa consisteix en liquidar l’IVA no per meritació i per tant dintre del període en què es lliurin els béns o es prestin de serveis, sinó en el moment de cobrar (IVA repercutit) o pagar (IVA suportat) total o parcialment les operacions que l’originen. És a dir, l’empresari obligat a repercutir l’IVA podrà (si s’acull al règim especial) liquidar-lo quan cobri total o parcialment l’import de l’operació, i igualment, només podrà deduir-se l’IVA que hagi suportat en les seves compres quan l’hagi pagat total o parcialment. La Llei fixa la data màxima del 31 de desembre de l’any següent per liquidar tot l’IVA repercutit de l’operació i deduïr l’IVA suportat restant, encara que per aquest darrer segueix vigent el termini màxim de deducció de 4 anys.
En qualsevol cas, l’empresari haurà d’estar en condicions d’acreditar tant el cobrament de l’IVA repercutit, com el pagament de l’IVA suportat.
Encara que tard i mancada de reglamentació, benvinguda sigui aquesta i qualsevol mesura que contribueixi a la viabilitat de les empreses, si bé a aquestes alçades de la pel·lícula, i sobretot veient com s’està desenvolupant la mateixa, cal preguntar-se perquè el 2013 i no el 2007 o 2008 (o abans!) quan tot just començàvem a notar els efectes d’una, aleshores, incipient crisi de conseqüències desconegudes.
