Obra literària que parteix de la senzillesa i que mostra la tendresa i anhels de la seva autora, així com la crueltat d’una època, El diari d’Anna Frank ha estat publicat un i altre cop, versionat al teatre i representat, així com dut al cinema, a més de ser una lectura de referència pel seu missatge de caire universal.
La companyia senseoficinibenefici, de Premià de Mar, va néixer fa 12 anys amb la intenció de participar en els Premis Butaca, representant l’obra Estrips de l’autor teatral mataroní Toni Cabré. Des d’aquell punt d’arrencada, no han deixat de fer teatre, escenificant obres com Parlem d’homes?, Déu-n’hi-do les dones, La reina de la bellesa de Leenane, Revolta de bruixes, 10 anys (aniversari senseoficinibenefici), Almenys no és Nadal, Negroni de Ginebra i El diari d’Anna Frank, que aquests dies representen de nou, 10 anys després d’haver posat aquesta peça en escena.
El diari d’Anna Frank es representa al Patronat Social Premianenc, de Premià de Mar, des del passat 6 d’octubre, mes en el qual va interpretar-se un total de quatre vegades. Pel que fa a aquest novembre, es representarà encara els dies 10, 11, 17 i 18, els dissabtes a les 10 de la nit i els diumenges a les 7 del vespre.
L’obra compta amb la direcció d’Ana Domenech, i les ajudants de direcció Anna Cuyàs, Carme Martínez i Olga Salom. L’elenc d’actors i actrius l’integren Núria Mendoza, Jaume Planas, Maria Parra, Rebeca Sánchez, Neus Brasó, Gerard Villar, Pau Quintana, Jaume Viader, Judit Cisa, Frederic Caralt, Sergio del Hoyo, Xavier Lecha, Joan Font i Teodor Filip.
El diari d’Anna Frank explica com durant l’ocupació alemanya d’Holanda, vuit jueus es veuen obligats a conviure durant dos anys en el reduït espai d’unes golfes per refugiar-se de la persecució nazi. L’únic contacte amb l’exterior és a través de dos amics, en el marc d’una convivència que exigeix torns, sacrifici i marcada per la por i l’esperança.
Anna Frank va néixer a Frankfurt el 1929 i es va refugiar a Amsterdam amb la seva família el 1931. Als 13 anys va començar a escriure un diari que el pas del temps ha consolidat com un testimoni excepcional de la vida de reclusió de la família i del despertar de l’adolescència de la noia, que va morir al camp d’extermini de Bergen-Belsen el 1945, dos mesos abans que Holanda fos alliberada. La seva obra literària ens recorda una època marcada per l’horror del nazisme i ens acosta a les inquietuds vitals i emocionals de la seva autora.
