La crisi afecta profundament els mitjans de comunicació local. Hem vist desaparèixer televisions de proximitat, i moltes altres es troben en una situació precària. L’enorme davallada de la publicitat i la dràstica retallada d’aportacions públiques afecten considerablement la línia de flotació de molts d’aquests projectes. La mateixa Xarxa de Televisions Locals, una eina que s’ha demostrat imprescindible per la comunicació de proximitat, es troba immersa en una severa reflexió sobre el seu model de futur. A la comarca, ha tancat m2. I des de principis d’any hem assistit al debat de com s’ha de gestionar el canal públic m1tv, sorgit de la fusió de la històrica Televisió de Mataró i Maresme Digital, el canal públic comarcal que va impulsar l’Ajuntament de Mataró. Des de l’1 de febrer, m1tv fa la seva feina informativa amb la meitat de la plantilla i del pressupost de l’any 2011. Tot i això, els professionals i els col·laboradors que es mantenen en el projecte estan garantint la continuïtat d’un model periodístic que s’ha guanyat el prestigi i l’audiència a partir del respecte per la pluralitat, el rigor i la independència informativa. Ni abans ni ara hi ha hagut cap instrucció política sobre què es diu i què no es diu. Ni tampoc s’acceptaria. Tal com consta en el document de gènesi de m1tv, són els mateixos professionals els que amb criteris periodístics decideixen els continguts de l’informatiu 24 Hores i la resta de programació del canal. Un criteri que és respectat per la totalitat d’ajuntaments que formen el consorci públic propietari del canal. Aquesta és una televisió on tothom s’hi reconeix perquè és plural. L’audiència hi és, el compromís dels professionals també. Falta l’aposta de més ajuntaments de la comarca. Una televisió comarcal és necessària. Cohesiona socialment el territori i posa en valor la riquesa i diversitat de la seva gent i les seves iniciatives.