Les malalties amb símptomes orgànics però que no tenen una causa física o biològica que ho justifiqui prou, es solen considerar malalties psicosomàtiques —trastorns originats o agreujats per factors psicològics—. Moltes persones pensen que són malalties imaginàries, mentides de la pròpia ment o invents de la pseudociència. Són malalties reals que, sovint, estan errònia i insuficientment diagnosticades i tractades. La seva prevalença és cada vegada més elevada. En ocasions, els símptomes mèdicament inexplicables poden arribar a ser quasi un 50% de les consultes mèdiques en atenció primària. Un cost brutal.
Podem trobar causes o agreujants de caràcter psicològic en casos de psoriasi, èczemes, neurodermatitis, alopècies, asma bronquial, ofec, hiperventilació, mals de cap, migranyes, al·lèrgies, hipertensió, taquicàrdies, gastritis, vòmits, diarrea, restrenyiment, còlon irritable, anorèxia, fibromiàlgia, artritis reumatoide, distonies, tics, tremolors, contractures, dolor muscular i articular, bruxisme, insomni, paràlisi, disfonies, alteracions tiroïdals, impotència, disminució del desig sexual, candidiasi, defenses baixes…
No és gens estrany. La influència de la ment sobre el cos és un fet científicament contrastat i reconegut, entre d’altres, pel psiquiatra Luis Rojas Marcos i el cardiòleg Valentí Fuster. En el seu llibre Cor i ment, corroboren “la gran capacitat que té el nostre organisme per transformar afeccions psíquiques en trastorns somàtics”. El cert és que no només pensem amb el cap, el cos també pensa, sent i parla. És com un gran cervell. Molt sovint, però, el fem callar, i aquí neix la somatització.
L’acumulació i la persistència de problemes emocionals o traumàtics que no es resolen o no es verbalitzen, així com l’estrès, irritabilitat, ansietat, pors, hipocondria, baixa autoestima o depressió, poden afavorir —de forma directa o indirecta, ja que es poden combinar amb factors genètics o ambientals— el desencadenament o manteniment de trastorns o malalties psicosomàtiques que poden arribar a necessitar tractament mèdic, però quina resolució final requerirà una actuació integrativa ment-cos, amb atenció psicològica adequada i personalitzada —com la teràpia cognitiva-conductual—, a banda de tècniques com el ioga, mindfulness, relaxació i meditació, que també poden ajudar. Sense oblidar millorar els hàbits de salut.
