Dins l’embolcall de la crisi i horari restringit –només 3 dies a la setmana– el centre d’Art Ca l’Arenas va iniciar, el passat 24 de març, la seva temporada expositiva 2012-2013 amb el cicle “Mar de fons”. Fins al proper 3 de juny, a la planta baixa es podrà visitar: Retrats de Mar, una selecció d’obres procedent de la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana –del Montsià fins a Colliure– i en la primera planta, s’exhibeix l’anomenada “Col·lecció”, amb un conjunt de peces que evoquen tasques, símbols i escenes relacionades amb l’entorn marítim, i que està dividit en cinc àrees: Mataró, ciutat oberta al mar; Una vida al mar; La descoberta de l’oci; Bellesa inabastable i Evocacions marineres.
Tot un oceà de bones intencions per un Mar de fons que és el rescat del somni dels justos, dins el més abismal de les profunditats “submarines”, dels diferents fons artístics que custodia del museu de la ciutat –com si del Titànic es tractés– que si bé a nivell de qualitat és força desigual –domina, lògicament el més pur academicisme–, té la curiositat d’observar i comprovar els gustos pictòrics dels col·leccionistes o compradors locals, poc donats a la incomunicació de les vel·leïtats de tendències avantguardistes, i més aviat enclavats dins del conservadorisme.
El cicle Mar de fons, no té res d’agitat, ben al contrari, domina la calma, la llum del Mediterrani, placidesa en les costes, encís en els seus blaus o verds turquesa de les aigües i la calidesa dels ambients, o d’aquelles barques a resguard dins els ports o platges. Són paisatges o temes majoritàriament bucòlics, que conviden a la tranquil·litat, a una contemplació serena, amb el predomini de la funció decorativa, especialment centrats en l’obra de Jordi Arenas, i queda com a contrast la irresistible abstracció de Jaume Arenas, acompanyat de peces com l’impactant Perecoll, Marta Duran, Xavier Ubach, Albert Alís, Jordi Puiggalí, Rafael Estrany, la laboriositat de Torrescasana, un singular J. Luis Barcelona, el tarannà impressionista de Carbonell Massabé, la sumptuositat cromàtica de Prim Guytó, etc.
Ca l’Arenas ha sofert una transformació; de la submissió absoluta als “boys & girls” de Can Xalant, i les seves minoritàries tendències de dubtosos artistes emergents a homenatjar com es mereix els germans Jordi i Jaume Arenas, acompanyats d’alguns pintors de la ciutat. La crisi fa miracles!
