El 1961 es posava al descobert la vil·la romana de Torre Llauder, enguany doncs fa 50 anys d’una descoberta i destrucció insigne del patrimoni cultural mataroní. En aquells moments Marià Ribas i Bertran i el col·lectiu d’arqueòlegs-activistes que s’havien format al seu entorn van revelar-nos la importància d’aquell jaciment pel qual treballaren a preservar.
Resulta molt, molt difícil parlar i entendre la història i l’arqueologia del segle XX mataroní, i també comarcal, sense Marià Ribas, la figura que convertí la historiografia romàntica precedent en disciplina moderna i científica.
Al seu voltant es formaren un bon gruix d’arqueòlegs, amateurs o no, que ens preservaren com van poder el nostre passat –recordem Can Xammar o la intensa tasca de salvaguarda del patrimoni artístic durant la Guerra civil, des de l’Obra de Sant Francesc en els primers anys del franquisme i, poc després, des del Museu de Mataró i la secció arqueològica que es bastí a l’entorn de l’arqueòleg. Però si bé Ribas és conegut per aquestes aportacions i la seva extraordinària obra científica, hem de recordar també vessants menys conegudes com la d’escriptor i la de dibuixant.
Però, a més, aquell 1961 també marca el naixement de la Secció Arqueològica de Mataró, continuadora d’aquella Secció Històrico-Arqueològica de la postguerra, que a mitjans dels anys quaranta havia fundat la revista Mvseu en llengua catalana.
Quina bona ocasió per al reconeixement i el record de tot un col·lectiu, sintetitzat en la figura de Marià Ribas, com ha proposat el Grup d’Història del Casal de Mataró, amb la sol·licitud de nomenament de Mataroní il·lustre i la col·locació d’un bust en el mateix jaciment de Torre Llauder!
