Un dels encerts de les més recents pel·lícules de superherois és la seva aposta pels directors comediants i una mica tronats. Aquest és el cas de James Gunn amb les sèries d’El escuadrón suïcida o Guardianes de la galaxia o de la recuperació del gore de Sam Raimi a la divertidíssima Doctor Strange en el multiverso de la locura. Aquest fet es torna a repetir amb Thor: Love and thunder i el realitzador neozelandès Taika Waititi. Aquest còmic és també el responsable de reality vampíric de Lo que hacemos en las sombras i està preparant una versió del còmic Incal de Jodorowski i Moebius. Pels qui no som fans ni coneixedors dels còmics de la Marvel fins a la vinyeta més amagada, sempre és d’agrair l’enfocament sense prejudicis de Waititi que imprimeix el seu humor una mica barroer però ple de picades d’ull als fans. Una recepta que arrodoneix amb una nostàlgica banda sonora plena de temes de Guns n’roses. Fet i fet, una mena mash up dels Monty Python amb Flash Gordon per a adolescents.
En aquest nou lliurament, un retirat i hippie Thor s’haurà d’enfrontarà a Gorr, el carnisser dels déus. Però no estarà sol en aquesta aventura ja que l’acompanyaran Korg i la seva exxicota Jane Foster. I, fins aquí, la seriositat: en la seva recerca el del tro tornarà al seu poble víking per descobrir que s’ha convertit en un parc temàtic o visitarà un simposi de déus on batallarà amb un egoista Zeus que el deixarà, literalment, en pilotes, per a gaudi de totes les deesses presents. Tota una sèrie d’esdeveniments que enriqueixen la part més fosca de la trama: Gorr ha segrestat tots els fills dels víkings. Està clar que la diversió que assegura Thor: Love and Thunder no seria possible sense un repartiment còmplice de les seves bromes. Per un costat tenim el supercatxes Chris Hersmworth, cada cop més còmode en el seu paper de déu objecte sexual o de Christian Bale, que es passa al costat obscur amb un personatge que fa, realment, molta por i que té un excel·lent tractament fotogràfic ens tons grisos (fins i tot una escena completa en un espectacular blanc i negre). La part més dramàtica va a càrrec de Natalie Portman, que es posa les piles com a superheroïna i, la més còmica, la porta Russell Crowe convertit en un Zeus dèspota i desmanegat. Pels fans dels multiversos i cameos varis val a dir que també hi apareixen la majoria d’actors de Guardianes de la galaxia. Ah sí, i unes cabres molt i molt boges.
