Mataró es promociona amb un vídeo a les xarxes socials que pretén captar inversors estrangers. El vídeo de 3 minuts mostra una ciutat dinàmica que combina qualitat de vida mediterrània i musculatura empresarial i emprenedora. Una ciutat per viure-hi treballant-hi i fent-hi empresa. Les imatges defugen els tòpics i, sense perdre de vista els referents, aposta per un nou relat que sembla oportú en temps de crisi i forta competència entre ciutats de l’entorn de Barcelona. Us recomano que el veieu i que valoreu fins a quin punt aquest vídeo a YouTube representa un punt d’inflexió en el màrqueting de ciutat mataroní.
‘Mataró, una ciutat per invertir’ no hauria de ser un objecte de discussió política local perquè és evident que tres minuts no són la duresa del dia a dia. Els travelings, les imatges picades i els retalls agradables d’una realitat massa complexa no són acta notarial ni balanç municipal. Estem davant d’un intent d’atraure empresaris de fora de la comarca i del país perquè vegin a la capital maresmenca un espai interessant per iniciar activitats que haurien de contribuir a aixecar cap.
Mataró viu el mandat municipal més complicat de les últimes dècades i l’aritmètica al saló de plens no fa res més que dificultar els acords necessaris per fer-hi front. Aquest vídeo hauria de ser mínim comú denominador d’una complicitat transversal que superi sigles i personalismes. Promocionar Mataró no és lluir acció de govern ni reivindicar obra feta en anteriors mandats, simplement és posar en valor els punts forts d’una ciutat que pateix els cops de colze d’altres poblacions més acostumades a la projecció exterior.Hi ha un toc d’innovació i modernitat que complementa el discurs del ‘Mataró, la ciutat del verd i el blau’ i, anteriorment, del relat d’una urbs que relligava barris i centre amb l’urbanisme de la Via Europa i el Parc Central ampliat. La façana marítima i una peça fonamental com el Tecnocampus són línia d’atac per a empresaris estrangers que es vulguin deixar seduir per una població de mida humana amb totes les prestacions. El vídeo en qüestió genera bon rotllo entre la gent que s’ho mira sense condicionants polítics. Fa recuperar orgull de ciutat entre mataronins de fàcil emocionar. Renova el relat en els nous temps. Hem passat dels Ramon Manent i Manuel Cuyàs que ens obrien les portes de les cases que feien goig recloses ‘sota teulada’ i del Joan Catà que testimoniava l’urbanisme integrador al llenguatge audiovisual ben travat pels companys de la televisió pública M1TV. Bona feina!
