Aquest passat 9N, el dret a decidir del poble va guanyar la partida a l’opressió, a la prohibició i al veto a la llibertat d’expressió. Aquest passat 9N, els ciutadans van ser la veu d’una democràcia sovint oblidada.
Amb una participació de 32.981 votants, la ciutadania va dir clar i català el que volia respecte el seu país i ho va fer de manera cívica, sense violència, sense mirar enrere, sense esperonar-se davant totes les inclemències que feien cada cop més difícil poder expressar-se lliurament. Als ciutadans no els va tremolar el pols ni van tenir por, perquè el desig de poder decidir era més fort que mai. Massa temps i massa patiment per no fer ara el pas endavant.
La gent va anar a votar amb il·lusió, contenta, de manera festiva i amb l’emoció de tenir veu pròpia. I així es va demostrar amb les llargues cues de quasi dues hores als instituts, dels milers de fotos que es van fer mentre es votava amb un gran i sincer somriure, amb les llàgrimes de tots aquells i aquelles que van lluitar en les èpoques més dures de la nostra història o amb la il·lusió dels que vénen de fora i se senten d’aquí.
La ciutat de Mataró ha dit Sí-Sí. Els mataronins i mataronines ho han deixat ben clar. La consigna d’avançar cap a un estat independent ha estat aquí la clara vencedora amb un 80,27% dels vots emesos (26.474 votants).
És la primera pedra d’un nou estat que esdevé nostre, la primera veu que marcarà el crit de la llibertat. És la primera però no la darrera vegada que ens expressem lliure i democràticament. Ha estat un dia que apareixerà als llibres sobre la història de Catalunya. Nosaltres hem participat, nosaltres hem decidit. Ara toca guanyar!
