La Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va aprovar el passat dimarts 13 d’agost la creació a Mataró d’un jutjat de reforç que estarà dedicat de manera específica a atendre litigis sobre la comercialització per part d’entitats bancàries de participacions preferents i altres productes financers híbrids considerats d’alt risc.
Es tracta d’un pla d’actuació especial, amb l’objectiu de descongestionar els jutjats civils de Mataró que tramiten aquests temes (jutjats núm. 1, 2, 3, 5, 6 i 8), davant el gran nombre d’expedients en curs. Precisament, la creació d’un jutjat de reforç ha estat una reclamació que la Junta de Jutges de Mataró va traslladar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), i que aquest va elevar el mes passat al CGPJ.
Els jutjats de primera instància de Mataró tramitaven al maig 361 demandes judicials sobre participacions preferents i altres productes financers d’alt risc, però la xifra no deixa d’augmentar i el Col·legi d’Advocats de Mataró xifra ja en més de 1.000 els procediments judicials en marxa.
Està previst que el jutjat de reforç comenci a funcionar al setembre, i inicialment es preveu que estigui en funcionament durant un any. El TSJC ja ha nomenat una jutgessa d’adscripció territorial, i l’acord del CGPJ preveu que compti amb un secretari judicial, que ha de nomenar el Ministeri de Justícia, i amb els funcionaris necessaris, que han de ser nomenats per la Generalitat de Catalunya.
Aquest serà el primer jutjat de reforç específic sobre preferents que es posarà en marxa a Catalunya. El passat mes de juliol també va començar a treballar a Cantàbria un jutge de reforç per a aquest tipus de litigis que, en aquest cas, depèn d’un dels jutjats civils de Santander.
4.500 casos a Mataró, 15.000 perjudicats
Es calcula que a Mataró hi ha 4.500 casos de preferents i altres productes financers híbrids, comercialitzats bàsicament per Caixa Laietana, que actualment és Bankia. Aquests 4.500 casos equivalen a 6.000 clients afectats directament i a unes 15.000 persones perjudicades directament o indirecta per aquesta presumpta doble estafa: la col·locació de productes de risc a persones sense coneixements i el posterior bescanvi per accions de Bankia que avui en dia pràcticament no tenen valor en el mercat.
Un any i mig d’accions de suport
Des de fa prop d’un any i mig l’Ajuntament de Mataró impulsa diferents accions de suport als afectats. L’alcalde de Mataró, Joan Mora, presideix la comissió d’afectats pels productes financers d’alt risc que es va crear a la ciutat i que compta amb la representació de tots els grups municipals (CIU, PSC, PPC, PxC, ICV i la CUP), a més de la plataforma Estafanca Mataró, APREDEF, ADICAE, el Defensor del Ciutadà i el Col·legi d’Advocats de Mataró. A les reinvidicacions que ha dut a terme la comissió també s’hi ha sumat el Consell Comarcal, després que la majoria d’alcaldes del Maresme mostressin públicament el suport a la iniciativa mataronina.
Amb les negociacions amb les màximes instàncies polítiques i institucionals dutes a terme per la comissió es va aconseguir que l’arbitratge de les preferents de Caixa Laietana/Bankia fos “inclusiu”, fins i tot amb aquelles persones que van acceptar canviar les preferents per accions, i que els afectats poguessin reclamar el 100% dels diners que hi van invertir, que en molts casos corresponen als estalvis de tota la vida.
L’Ajuntament de Mataró també va posar en marxa el passat maig una oficina d’informació, suport i orientació per ajudar els afectats per les preferents en l’inici de l’arbitratge. L’oficina es va tancar al juliol, però l’Ajuntament manté i garanteix l’atenció i suport als afectats a través de l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor (OMIC), situada a l’avinguda de Josep Puig i Cadafalch, 101.
