Sovint ens han presentat el poder de la ment com una enganyifa —pseudociència en diuen ara—. Com en qualsevol àmbit, hi pot haver aprofitats, conflictes d’interessos, desinformació, mitges mentides i mitges veritats, però, en aquest cas, l’evidència empírica és cada cop més nombrosa i favorable. Si valorem objectivament la part veritable, comprovarem que s’ha menyspreat un poder real i natural que tenim. Les conseqüències —negatives—, respecte a la salut, les podem sintetitzar en tres grups:
L’augment generalitzat dels trastorns mentals, que s’estan convertint en la primera causa de discapacitat en tot el món —previst ja des de fa anys!—. La manca d’alfabetització en salut mental, la no educació en intel·ligència emocional, la ignorància de les tècniques de relaxació o l’acostumament a prendre remeis fàcils, ho han afavorit. Per invertir aquesta tendència, la Mental Healt Europe ha impulsat el canvi de paradigma en la salut mental dins la política de la UE, que suposarà menys medicació i més atenció psicosocial.
La invisibilització de la influència psicosomàtica. Els trastorns psicosomàtics es manifesten orgànicament —de manera real—, però les causes no són físiques, sinó psicològiques. Tanmateix, aquesta influència pot afavorir malalties importants —així ho han demostrat diverses investigacions—. No ens ha de sorprendre que l’estrès correlacioni amb l’artritis, l’ansietat amb l’Helicobacter pylori, o la depressió amb la baixada d’eficàcia de les cèl·lules defensores NK contra el càncer. I n’hi ha moltes més.
La renúncia al poder de la ment com eina útil de prevenció, millora i, en alguns casos, de curació. L’efecte placebo, és la punta de l’iceberg de capacitats auto-curatives reals, però desestimades perquè no sabem controlar-les. Moltes curacions inexplicables tenen explicació, encara que no l’entenguem prou. Els beneficis de tècniques de relaxació i meditació, com el mindfulness, s’han comprovat científicament, igual que una major capacitat de resistència i recuperació de les persones més espirituals. No és cap misteri, el nostre organisme té una xarxa psiconeuroimmunoendocrina que actua com un metge interior. I el podem ajudar. Amb el cap. Aquesta és la realitat i no una altra. Si no, temps al temps.
Cal educar-nos per saber entendre el que el nostre cos ens diu. Saber escoltar-lo per gaudir del que ens ofereix. Certament,sóc una completa ignorant dels senyals que m’envia.